Resultats de la cerca
Es mostren 705 resultats
Esquilí
Turó
Nom d’un dels set turons on fou fundada la ciutat de Roma.
Hi han estat trobades restes d’un hipogeu amb pintures murals s III aC que enllacen la tradició pictòrica etrusca amb la romana representen escenes de la primitiva història de Roma i són considerades com una mostra de l’escola de Fabi Píctor Al s IV dC hi fou construïda la basílica de Santa Maria Major
Plovdiv

Panoràmica de Plovdiv
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Plovdiv, Bulgària.
Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans
Horta

Plaça d’Eivissa, al cor del barri d’Horta (Barcelona)
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona i antic municipi del Barcelonès, situat al N de la ciutat, al sector on s’inicia la muntanya, entre els Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira), el turó de la Peira i la serra de Collserola.
El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…
plana Pannònica
Gran plana de l’Europa central, que no supera enlloc la cota dels 200 m, situada entre els Alps orientals i els Alps Dinàrics a l’W i al S, i els Carpats al N i a l’E.
Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Môn
Illa
Illa de Gal·les, a la mar d’Irlanda.
Juntament amb l’illa d’Ynis Gybi Holy forma part del comtat de Gwynedd El relleu és format per valls pantanoses i turons residuals aprofitats per al pasturatge El sòl, poc fèrtil i el clima, humit i suau, han decantat l’economia devers les explotacions de tipus turístic el principal recurs, però, resideix en la ramaderia Dos ponts travessen l’estret de Menai tot unint Môn amb Galles Els seus habitants, de parla gallesa, es concentren a les principals ciutats Caergybi port de trànsit vers Irlanda, Biwmares i Llangefni, la capital
Utxesa

Restes de murs del desaparegut villatge d’Utxesa
© Fototeca.cat
Antic terme del municipi de Torres de Segre (Segrià), situat a l’esquerra del Segre.
Les aigües del canal de Seròs originaren l’actual pantà d’Utxesa o de Secà , el qual regulen El poblat, de cases escampades, pertany a la colònia de la FECSA El pantà atreu des d’aquests darrers anys els pescadors de la regió de Lleida, i s’hi ha establert darrerament un refugi de caça de l’Instituto Nacional de Conservación de la Naturaleza per a la protecció dels ocells aquàtics En un dels turons sobre el pantà hi ha les restes d’una torre àrab anomenada Burgxesa en els documents medievals
Leinster
Divisió administrativa
Regió d’Irlanda, estesa al SE de l’illa.
La capital és Dublín Comprèn part de la plana central de l’Éire, travessada pel riu An tSionna i amb diversos llacs, i l’emmarquen a l’E les muntanyes de Chill Mhanntain, a l’W els turons de Sliabh Bladhma i Dysart, i al SW les cadenes de Booley i Monavullagh Als voltants de Dublín s’estenen algunes de les principals àrees industrials del país però, d’altra banda, la regió és eminentment agrícola i ramadera, amb algunes indústries locals d’explotació agropecuària productes carnis, llet i derivats
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
serra de la Safor
Serra
Massís muntanyós (1 013 m) del País Valencià, situat a l’extrem oriental de les serres d’Agullent i de Benicadell, localitzat al SW de la comarca de la Safor, a la qual dóna nom.
Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor