Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
sístole
Literatura
Llicència poètica que consisteix a usar com a breu una síl·laba llarga.
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
Gmail
Electrònica i informàtica
Servei de correu electrònic gratuït ofert per l’empresa nord-americana Google, des de l’1 d’abril de 2004.
En alguns països, com Alemanya, Àustria i Regne Unit, és anomenat Google Mail, per motius legals Des dels seus inicis, s’ha caracteritzat per la seva gratuïtat i gran capacitat d’emmagatzematge i per solucions tecnològiques innovadores És un sistema de correu basat en web, amb una interfície senzilla i usable, per bé que també ofereix possibilitats de configuració com a compte de correu POP3 i IMAP, que permet usar-se des d’altres gestors de correu electrònic Diverses empreses, institucions i organitzacions han optat per migrar els seus serveis de missatgeria electrònica i informàtica al…
era cristiana
Cronologia
Era que comença l’any 1 dC, el qual, segons els càlculs del monjo Dionís el Petit (que ho establí el 532), corresponia al 753 de la fundació de Roma.
Tot i l’error de 5 a 7 anys de menys que té aquest càlcul, a partir del segle VIII s’estengué progressivament per Europa A Catalunya fou començat a usar a la fi del segle IX, juntament amb el còmput dels reis de França, en documents solemnes fins que cap al 1180 restà sols el de l’Encarnació any de l’Encarnació, calculat segons l’estil florentí 25 de març següent El decret de cort del 1350 sota Pere el Cerimoniós establí que des d’aleshores el còmput comencés per la Nativitat 25 de desembre a València fou adoptat aquest càlcul el 1358
Roger Bernat I de Foix
Història
Comte de Foix (1149-88).
Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu…
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
causa de contracte
Dret civil
Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.
És un requisit necessari per a l’existència d’un contracte, i de la seva diferent qualitat depenen la qualificació jurídica i la regulació del contracte La causa dels contractes onerosos és el fet de rebre la cosa o prestació a què l’altra persona s’obliga per al comprador és rebre l’objecte comprat, i per al venedor, el seu preu per a l’arrendatari és gaudir de la cosa i usar-la, i per a l’arrendador, percebre'n el lloguer etc, i en els contractes gratuïts donació i altres és l’ànim de liberalitat Hi ha contractes amb causa mixta el pare que ven a un…
William Standish Knowles
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Columbia l’any 1942, i fins que es retirà 1986 desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional a l’empresa Monsanto Descobrí que era possible usar metalls de transició per a obtenir uns compostos quirals que catalitzaven reaccions d' hidrogenació en les quals el producte final majoritari era un dels enantiòmers possibles de la molècula que es volia sintetitzar Això li permeté dissenyar un procés industrial per a obtenir la forma levogira de l’aminoàcid dopa , bàsic en el tractament de la malaltia de Parkinson El 2001 rebé el premi Nobel de…
Isaac Newton
Música
Físic anglès.
Feu grans aportacions en el camp de l’astronomia i les matemàtiques Molt respectat pels seus contemporanis, fou professor de matemàtiques a la Universitat de Cambridge i presidí la Royal Society Pel que fa a les seves observacions sobre música, no arribà mai a publicar-les Es dedicà a estudiar les antigues teories gregues sobre la música, tant les de Pitàgores com d’altres antics filòsofs grecs Els resultats de les seves investigacions quedaren reunits en un quadern de disset fulls i a l’obra Of Music , tractat pràcticament desconegut fins al darrer quart del segle XX Newton fou un dels…
escombreta
Música
Part excitant d’alguns idiòfons i membranòfons.
És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…