Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Angina diftèrica
Patologia humana
L’ angina diftèrica és una varietat de faringitis aguda específica circumscrita a l’amígdala palatina És causada per una infecció deguda al bacteri Corynebacterium diphteriae o bacil de la diftèria Constitueix una de les principals manifestacions de la diftèria, malaltia contagiosa actualment molt estranya als països desenvolupats, perquè la vacuna contra aquesta afecció és una de les que s’administren sistemàticament en la infància En els casos, excepcionals, en què es presenta, la malaltia es manifesta al cap d’alguns dies, entre un i quatre, del contagi Els primers símptomes…
virus de l’Ebola

Virus de l’Ebola
Biologia
Virus del gènere Ebolavirus, del grup dels filovirus, causant d’una febre hemorràgica contagiosa que la gran majoria de vegades provoca ràpidament la mort.
Descripció del virus i de la malaltia El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops, porcs i diversos primats macacos,…
Josep Maria Bosch i Masgrau
Medicina
Metge.
Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat provincial i de director…
síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada per un virus de la família dels coronavirus, coneguda per la sigla MERS (del nom en anglès Middle East respiratory syndrome).
Afecta el sistema respiratori pulmons i vies i cursa amb símptomes de febre, tos i esbufecs en persones de qualsevol edat Es transmet pel contacte o la proximitat amb malalts, bé que el mecanisme del contagi no es coneix amb precisió, i es creu que l’origen del virus es localitza en camells i dromedaris, en els quals s’ha identificat també el virus Fou detectada per primer cop a Jordània el 2012, i entre el 30% i el 40% dels pacients diagnosticats aquell any van morir El miler de casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut el 2015 procedien d’estats de la península Aràbiga,…
Francesc Oleo i Carrió
Metge.
Era fill del metge Miquel Oleo i Quadrado Ciutadella — 1813 i nebot del botànic Rafael Oleo i Quadrado Exercí a Mallorca, on introduí la vacuna antivariolosa de Jenner, conegut a Menorca des del 1800 El 1820 l’aplicà, amb èxit, al NE de Mallorca aquell any publicà un Plan de desinfección del pueblo de Artá i un Plan preservativo y curativo de las enfermedades contagiosas de Son Servera y Artá , i el 1821 a Palma publicà una Instrucción del plan d’espurgo y desinfección de esta ciudad Proposà de traslladar a Cabrera els malalts contagiosos i donà normes per a combatre la febre…
poliomielitis
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda originada per un grup d’enterovirus que afecta el sistema nerviós.
Els humans són l’únic reservori dels virus, i el contagi és del tipus de les infeccions entèriques per via fecal-oral o també per la ingestió d’aigua o d’aliments contaminats Afecta sobretot la població infantil, i apareix sobretot en zones amb males condicions sanitàries i d’higiene Al voltant del 90% dels infectats són asimptomàtics o bé tenen símptomes lleus, i superen la malaltia sense o amb poques seqüeles En la resta, l’afectació més comuna és la paràlisi de les cames, generalment permanent En alguns casos es produeix la mort per paràlisi de la musculatura respiratòria Han estat…
síndrome respiratòria aguda greu
Patologia humana
Malaltia causada per un virus de la família dels coronavirus caracteritzada per l’aparició de febre alta, tos, cefalees, miàlgies i, sovint, pneumònia.
És coneguda per la sigla SARS, del nom en anglès severe acute respiratory syndrome S’originà a la província de Guangdong, a la Xina, i el primer cas fou detectat el 16 de novembre de 2002 Estesa a 29 estats, la major part dels casos tingueren lloc a l’Àsia oriental L’Organització Mundial de la Salut declarà contingut el brot el 5 de juliol de 2003, i des d’aleshores no se n’ha documentat cap nou cas Fins aquesta data hi hagué 8437 persones afectades, 813 de les quals moriren, en la seva majoria persones de més de 60 anys La transmissió de la malaltia és per aire, per gotes i per contacte El…
COVID-19
Biologia
Medicina
Immunologia
Malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2.
Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions i a totes les…
Harald zur Hausen

Harald zur Hausen
© Deutsches Krebsforschungszentrum
Medicina
Metge viròleg alemany.
Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de Heidelberg, del qual…
Francesc Moliner i Nicolás
Història
Política
Metge i polític.
Fou catedràtic de patologia mèdica Saragossa, obstetrícia Granada i, a València, de fisiologia i patologia 1887-1908 Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament fou empresonat per aquests fets Fou rector de la Universitat de València 1893 i 1897 Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna La cuestión Ferrán , 1885 Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera , malaltia a la qual aplicà 1890 un sistema que defensà a…