L’angina diftèrica és una varietat de faringitis aguda específica circumscrita a l’amígdala palatina. És causada per una infecció deguda al bacteri Corynebacterium diphteriae o bacil de la diftèria. Constitueix una de les principals manifestacions de la diftèria, malaltia contagiosa actualment molt estranya als països desenvolupats, perquè la vacuna contra aquesta afecció és una de les que s’administren sistemàticament en la infància.
En els casos, excepcionals, en què es presenta, la malaltia es manifesta al cap d’alguns dies, entre un i quatre, del contagi. Els primers símptomes consisteixen en mal de coll, febre, esgarrifances, prostració general, cefalea, nàusees i vòmits. Inicialment, aquest bacil afecta sobretot la faringe, on origina característicament la formació d’unes membranes d’un color entre blanc i gris, localitzades especialment en les amígdales palatines, però que s’estenen més enllà. La mucosa faríngia es mostra envermellida i si hom intenta extreure les membranes queda una superfície sagnant.
Si no és diagnosticada i tractada precoçment, l’angina diftèrica pot originar complicacions greus. La inflamació i les membranes es poden estendre a tota la faringe i la laringe i causar una síndrome del crup laringi, que consisteix en tos, ronquera, estridor laringi i dispnea, que pot portar ràpidament a una insuficiència respiratòria greu i fins i tot a una aturada respiratòria.
Els símptomes i els signes característics orienten la diagnosi d’aquesta malaltia, que es confirma amb l’examen microscòpic i el cultiu de les secrecions faríngies. El tractament se sol iniciar abans de confirmar-ne la diagnosi, per evitar la possibilitat que es presentin complicacions, i consisteix fonamentalment en l’administració de sèrum específic contra la diftèria, que conté antitoxines específiques contra les toxines del bacil diftèric. Hom administra igualment penicil·lina o un altre antibiòtic per a combatre els gèrmens. Per a evitar-ne el contagi, la persona que n’és afectada ha de romandre aïllada durant trenta dies. Per tal de prevenir la presentació de la malaltia en les persones amb què ha estat prèviament en contacte cal de vegades administrar dosis de reforçament de la vacuna antidiftèrica, antibiòtics o sèrum anti-diftèric, segons el nivell de vacunació de cadascú.