Resultats de la cerca

Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana guaridora de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Prozesa Barcelona GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Luis Poirot de la Torre Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Sanchis MUNTATGE Emili Rodríguez Osés, Valeria Sarmiento MÚSICA Aureli Vila SO Enrique González INTERPRETACIÓ José Luis Pérez Ocaña Ocaña, Camilo Cordero Camilo, Guillermo, Nazario, Paco de Alcoy ESTRENA Barcelona, 01061978, Madrid, 07061978 Sinopsi Retrat de José Luis Pérez Ocaña, un pintor homosexual andalús que visqué al barri xinès de Barcelona al final de la dècada del 1960 Producció El director teatral…

El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa…

Situació Notable edifici construït al final del segle XII que posseeix un absis ornat per un fris sobre petites mènsules i un campanar tardà ECSA - Rambol Aquesta església és la parroquial del poble de Bolvir, que s’esglaona a banda i banda del torrent d’Agustins, abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys Mapa 36-10 217 Situació 31TDG078972 Bolvir és situat entre Puigcerdà i Bellver, a tocar de la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Bolvir fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’església de Santa Cecília de Bolvir surt per primera vegada esmentada en…

Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i treballa el dibuix…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions , de Josep Elias 1981 Interruptus , de Valerià Pujol 1982 Somni , de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada , de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega , de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs , de Pere Saborit 1987 Mal de lluna , de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit , de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties , de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa , de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P , d’ Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu , d’ Aleix Cort 1995 Herois d’Azània…

Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental  El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…

Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…

A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…