Situació
Notable edifici construït al final del segle XII que posseeix un absis ornat per un fris sobre petites mènsules i un campanar tardà.
ECSA - Rambol
Aquesta església és la parroquial del poble de Bolvir, que s’esglaona a banda i banda del torrent d’Agustins, abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG078972.
Bolvir és situat entre Puigcerdà i Bellver, a tocar de la carretera N-260. (RMAE)
Història
La parròquia de Bolvir fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. L’església de Santa Cecília de Bolvir surt per primera vegada esmentada en el precepte del rei Lotari de l’any 958, en què es confirmen les possessions del monestir de Cuixà. L’alou de Bolvir havia estat donat al monestir, l’any 953, pel comte Sunifred II de Cerdanya. La butlla del papa Joan XIII del 968 i la del papa Sergi IV del 1011 confirmen al monestir de Cuixà la vil·la de Bolvir amb l’església de Santa Cecília i tots els seus drets i les seves pertinences.
L’església de Bolvir degué sofrir els atacs dels càtars que assolaren la Cerdanya al final del segle XII. Consta que Arnau de Castellbò capturà i ferí el capellà de Bolvir. La parròquia de Bolvir fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314. En aquells moments tenia una renda de 21 lliures anuals. (MD)
Església
Secció transversal de l’església.
E. Ventosa
Planta d’aquest temple, en el qual destaca la portalada oberta la mur sud.
E. Ventosa
És un edifici d’una sola nau, de gairebé vint metres de llarg, capçada per un absis semicircular acabat amb un fris sobre mènsules esculturades. Presenta una portalada amb arquivoltes semblant a la de Guils, que s’obre al mur sud. En conjunt, es tracta d’un edifici bastit al tombant del segle XII al XIII. Les capelles laterals i l’alta torre campanar adossada a la part centreesquerra del frontispici es construïren segles després.
Té un aparell format per carreus de granit de dimensions mitjanes, de formes allargades a l’absis i més quadrats a la nau. Hi ha una filada d’opus spicatum i una altra de semblant en el mur N. Les voltes que cobreixen la nau i l’absis són de perfil apuntat, tenen l’arrencada a la mateixa alçada i carreguen sobre una cornisa d’imposta que volta la nau i l’absis.
L’absis té dues finestres, de doble esqueixada i amb l’arc semicircular compost de quatre dovelles allargades i estretes; una finestra mira al SE i l’altra s’obre al centre, amb tres boles esculpides a l’ampit.
La façana de l’absis és llisa i coronada a la part alta amb un fris de dents d’engranatge sostingut per una vintena de mènsules esculpides.
Portalada romànica oberta al mur sud que fou reconstruïda el 1929 amb els elements antics.
ECSA A. Roura
La portalada és composta de tres arcades en gradació de secció rectangular i dues més intercalades amb arc toroidal sobre columnes. Les columnes són d’una sola peça, amb una relació de llargada a diàmetre igual a 8 i els basaments llisos.
Aquesta porta va ser desmembrada el 1886, i hom en va traslladar la meitat a una entrada que es va obrir al peu del campanar. En paredar-se aquesta entrada el 1929, es reintegraren els elements de la porta romànica que havien estat desplaçats i es reconstruí la porta en la seva forma original, tal com és ara.
A la part baixa del campanar es veu una pedra remoguda amb la data 1589 i l’anagrama JHS, i bastant més amunt se’n veu una altra amb la data 1680. (EVS)
Portada
Com ja s’ha indicat, l’any 1886 es va mutilar la portada romànica i la meitat d’ella es va fer servir per ornar una porta nova oberta al peu del campanar. És aquesta la que descriu A. Salsas l’any 1899, en el seu llibre La Cerdagne espagnole, com una porta amb arquivolta decorada amb dues columnes i dos capitells, l’un ornat amb lleons i l’altre amb ocells. A l’indret de l’antiga portada, diu que hi varen quedar dues columnes amb capitells decorats amb caps humans. Aquests elements esculpits, d’estil semblant a les portades d’Odelló i Vià, corresponen als segles XII-XIV. Fins aquí el comentari d’A. Salsas.
Capitells de la portada de l’església, ornats amb caps humans, ocells i lleons.
ECSA - A. Roura
Per sort, el portal primitiu ha estat restaurat al seu emplaçament originari, amb les arquivoltes llises sobre les dues columnes de cada banda i els capitells rústicament esculpits. És emmarcat per un cos que sobresurt del mur, amb un fris superior, treballat en dents de serra.
L’exterior de l’absis queda per dessota del mur, més elevat que la teulada. La part superior és ornamentada amb un fris de dents de serra, que recolza en unes mènsules esculpides amb ocells i caps d’home, motius paral·lels als de la portada. (MD)
Frontal d’altar
Frontal d’altar d’aquesta església conservat actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. 15 910).
ECSA - Rambol
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva, procedent de l’església parroquial de Santa Cecília de Bolvir, un frontal d’altar. Fa 104 × 176 cm i és en molt mal estat de conservació (vegeu vol. I, pàgs. 381-382, d’aquesta col·lecció). La vida de santa Cecília, patrona de l’església, és presentada en dues sèries d’escenes ordenades en dos nivells superposats, però sense solució de continuïtat dintre de cada sèrie. D’esquerra a dreta, hom pot reconèixer: Cecília i el seu espòs Valerià, l’anada dels dos esposos a Roma, la presència de Valerià davant d’Urbà i l’aparició a Valerià de l’àngel que guarda la castedat de Cecília durant la pregària del papa. Al registre inferior són representats el baptisme per immersió de Valerià, el matrimoni blanc de Cecília i del seu espòs, tots dos coronats per un àngel, la presa de la santa, el martiri del caldarium i finalment la decapitació de Cecília en presència d’Almachius, prefecte, assegut sobre un tron amb decoració zoomòrfica. L’obra era decorada amb relleus d’estuc i colradura aplicada damunt fulla de plata, però és força oxidada. És datada vers el 1200. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Martí, 1926-28, vol. I (I), pàg. 195
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàg. 97; 1954-55, VIII, doc. 94, pàgs. 313-315
- Pladevall, 1983, pàg. 142
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
Bibliografia sobre la portada
- Salsas, 1899, pàgs. 66-67
Bibliografia frontal d’altar
- Catàleg del Museu de Belles Arts, 1906
- Folch i Torres, 1915-20, pàgs. 761-770 i 1926, pàgs. 41-44
- Richert, 1926, pàg. 35
- Gudiol i Cunill, 1929, pàgs. 287-293
- Post, 1930, I, pàgs. 284-285
- Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, 1936, pàg. 52
- Gudiol i Ricart, 1944, pàg. 21
- Cook-Gudiol, 1950, pàgs. 243-244
- Cook, 1954, pàgs. 61-65
- Folch i Torres, 1956, pàgs. 79, 140, 171
- El Arte románico, 1961, pàg. 101
- Durliat, 1961, pàg. 13
- Marette, 1961, pàg. 879
- Ainaud, 1973, pàg. 204
- Azcárate, 1974, pàg. 72
- Durliat, 1975, pàg. 67
- Sureda, 1977, pàg. 26
- Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàg. 181
- Sureda, 1981, pàgs. 360-361
- Dalmases-José, 1985, pàg. 208
- Pérez, 1986, pàgs. 60-72
- Alcoy, 1987, pàg. 116
- Ainaud, 1989, pàg. 100