Resultats de la cerca

Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…

En els cordòfons, els mecanismes generadors més habituals són els martells i els saltadors, comandats des dels teclats per exemple, piano i clavicèmbal, respectivament o sistemes amb rodes viola de roda Es consideren mecanismes de producció del so dels aeròfons les llengüetes, els bisells i els broquets En aquesta mena d’instruments, els mecanismes responsables de la modulació dels sons són les claus, que tapen els forats, les vares i diversos tipus de vàlvules giratòries, de pistó, etc En els instruments mecànics, els sistemes motors i transmissors del moviment, responsables de la producció…

Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat…

Al principi, aquesta categoria no incloïa els instruments elèctrics en què el so és produït per l’amplificació electrònica d’una vibració mecànica, com la guitarra elèctrica, però més tard hi foren incorporats Com en la majoria dels instruments tradicionals, l’estructura bàsica dels electròfons consta d’un generador de vibracions, un sistema amplificador del so i un sistema de modulació Els generadors més freqüents solen ser de tres tipus circuits electrònics o elèctrics oscillants, compostos bàsicament de reactàncies i condensadors muntats en sèrie sintetitzadors sensors electromagnètics…

En els motors alternatius ocupa el volum del cilindre comprès entre la culata i el pistó situat al punt mort superior En els d’encesa per guspira, la seva forma és determinada per la necessitat d’obtenir una bona turbulència i pel fet d’evitar al màxim el perill de detonació mitjançant el refredament de la part de mescla més allunyada de la bugia i la disposició adequada d’aquesta a la cambra, generalment prop de la vàlvula d’escapament La forma de la cambra de combustió també depèn de la disposició de les vàlvules laterals o a la culata En els motors d’encesa per compressió la combustió es…

El 1863 féu construir a Colònia el primer model de motor de gas Perfeccionà i portà a la pràctica les idees exposades el 1862 per Beau de Rochas, i el 1872 elaborà els plans d’un motor de combustió interna, el féu construir i tingué, poc temps després, aplicació en la indústria automobilística Otto emprava el sistema de cilindre i pistó de la màquina de vapor i dividia el procés en quatre temps el motor anava proveït d’un regulador centrífug per a limitar la velocitat i d’un sistema de distribució per vàlvules laterals Aquest tipus de motor de combustió i també el cicle de funcionament són…

Hom l’empra especialment en la indústria química i petroliera per a donar, d’una manera gràfica i simple, una idea global de tot el procés A la pràctica, hom el construeix representant, mitjançant símbols convencionals, els aparells on hom efectua les operacions unitàries columnes, separadors, bescanviadors, calderes, etc i la instrumentació auxiliar bombes, vàlvules, dipòsits, aparells de control, etc, com també les direccions i la magnitud del flux de matèries i d’energia necessari per a la producció, i hom indica també les condicions de pressió i temperatura de les operacions De la…

Tapant entre la meitat i tres quartes parts del diàmetre del tub l’afinació baixa un semitò i tapant-lo tot baixa un to Aquesta tècnica fou desenvolupada a mitjan segle XVIII per Anton Joseph Hampel, que, així, aconseguí augmentar el nombre de notes practicables amb la trompa natural, per bé que amb diferències tímbriques evidents respecte als sons oberts Amb la invenció de la trompa de vàlvules aquesta tècnica esdevingué innecessària, però continuà essent molt valuosa tant per a controlar i corregir l’afinació com per a aconseguir sons amb el timbre característic del metall amb sordina En la…

En instruments semblants a la capsa de música, les pues del corró pincen les llengüetes metàlliques que formen la pinta En d’altres, comanden les palanques o lleves que accionen els percussors que fan sonar diversos tipus d’idiòfons, membranòfons o cordòfons, o obren les vàlvules que permeten el pas de l’aire d’un sistema pneumàtic fins a diversos tubs d’orgue El fragment musical acaba, normalment, quan el corró ha fet una volta completa En alguns instruments, però, un sistema de cargol sense fi permet ampliar les possibilitats fins a dotze voltes per peça El sistema de corró s’empra també…

Tot amplificador necessita un forniment exterior d’energia alimentador, generalment en forma de corrent continu, que procedeix de la font d’alimentació Segons el tipus de senyal elèctric que cal amplificar, els amplificadors poden ésser de corrent continu o altern Aquest segon cas, més freqüent, té nombroses aplicacions pràctiques, especialment en telecomunicacions, electroacústica, etc En realitat, un amplificador ideal hauria d’augmentar l’amplitud del senyal sense alterar la freqüència ni la fase, però com que a la pràctica això resulta impossible d’aconseguir per a totes les freqüències…