Resultats de la cerca

A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes…

on s i t són enters tals que s + t = n , les q i amb i variant d’1 a s són les coordenades generalitzades que tenen com a moments lineals les p i , les ξ j amb j variant d’1 a t són les coordenades generalitzades per a les quals, pel fet de no tenir un moment lineal fàcilment utilitzable, hom prefereix emprar les coordenades de velocitat generalitzades x j , i L és la funció de Lagrange del sistema Respecte a les coordenades q i , la funció de Routh és anàloga al hamiltonià i respecte a les ξ j , ho és al lagrangià Per tant La funció de Routh simplifica el…

És una variant del monocord

N'és una variant contemporània l’anomenat freudomarxisme

L’escut potençat és considerat un folre variant del vair

L’opinió més corrent és que es tracta d’un sinònim variant d' edetà

Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i, ocasionalment, en…

Consisteix en la conversió d’una sal de fosfoni en un fosforà, atac nucleofílic d’aquest sobre el compost carbonílic i posterior evolució de l’intermedi quadricèntric així format, d’acord amb l’esquema Atesa la natura dels substituents de l’àtom de carboni unit directament al fòsfor, els ilurs de fosfoni tautòmers dels fosforans poden ésser classificats en estables quan suporten substituents que atreuen electrons, com és ara cianocarbonil o alcoxicarbonil i en inestables Pel que fa a l’estereoquímica de la reacció, els ilurs estables condueixen a la formació preferent de l’olefina E , mentre…

La majoria dels autors opinen que es tracta d’una variant del nom de bergistà