Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
Sant Julià de l’Hospital de Biars (Fraga)
Art romànic
El lloc de Biars o Buars, que en àrab significa “els pous”, és anomenat en l’actualitat la Venta del Rei Hi resta el seu antic hostal anomenat també la Venta de la Penyalba, que no sembla tenir altre origen que aquell hospital que, segons J Lladonosa, el rei Alfons el Cast fundà el 10 de novembre de 1170 per a pelegrins i transeünts, i que tenia una capella, construïda també aleshores, dedicada a sant Julià
ventafocs
Persona que venta el foc.
Juan Piqueras
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Començà com a poeta Interessat pel cinema des del 1919, el 1925 fundà amb Ernesto Giménez Caballero el primer cineclub de l’Estat espanyol a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on intimà amb Buñuel i Dalí Establert a París 1930, on presentà La aldea maldita de Florián Rey, hi fundà la revista Nuestro Cinema Els anys anteriors a la Guerra Civil —durant la qual fou executat— fundà nombrosos cineclubs i portà a terme una activitat que li ha valgut a França el nom d' el Delluc espanyol
Joan Josep Sister i Cubells
Navilier.
Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana
olmeca
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un grup de pobles precolombins que es desenvoluparen a la costa del golf de Mèxic, a l’actual estat de Veracruz, entre el 800 i el 300 aC.
Es tracta de la cultura mexicana més antiga i qui sap si la més creadora, car la seva influència es troba pràcticament a l’etapa preclàssica de totes les cultures de l’antic Mèxic El primer centre olmeca fou la ciutat de La Venta, la més antiga de Mèxic, situada en una petita illa envoltada d’aiguamolls, on s’han descobert places cerimonials, plataformes de terra apilotada, piràmides, grans altars i esteles de pedra tallada plens de relleus, i, sobretot, sis monumentals caps humans de pedra de 3 metres d’alçada i de 15 tones de pes, admirablement tallats i molt realistes També s’han descobert…
Orce
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al vessant nord de la serra homònima i drenat pel riu Orce i diversos rierols afluents.
Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans comparativament nombrosos…
sílur
Història
Individu d’un antic poble —d’origen ibèric, segons Tàcit— que habitava al S de l’actual Gal·les, al N de Severn.
Resistiren encara mig segle després que Claudi convertís Britània en província romana i foren reduïts per Juli Frontí Les seves ciutats eren Venta Silurum prop de Caerwent, Monmouth i Isca Silurum prop de Caerleon
Antoni Rossell i Viciano
Matemàtiques
Matemàtic.
Fou catedràtic als estudis reials de Madrid 1771, comissari de guerra a València 1793 i autor de La geometría de los niños 1784, Instituciones matemáticas 1785, Tratado de la verdadera nobleza 1804, Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos 1820 i Disertación sobre la causa de las auroras boreales
Incarcal
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior situat a Crespià (Pla de l’Estany), ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa