Resultats de la cerca

En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…

Es donen normalment dues cifosis fisiològiques, la cifosi dorsal , de gran arc i en la qual participa tota la regió dorsal, i la cifosi sacra , d’angle més agut i més breu Aquestes curvatures normals poden augmentar, o bé pot aparèixer una convexitat posterior allà on normalment no es dóna Segons que l’alteració afecti una o diverses vèrtebres o discs intervertebrals hom parla de cifosi angular o de cifosi corba La cifosi angular és causada generalment per una lesió tuberculosa en els infants, per una fractura vertebral en els adults, i per una neoplàsia vertebral en els adults de més de 50…

Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats en paquets…

L’escoliosi estructural —distinta de l’actitud escoliòtica o alteració funcional de la posició de la columna— va acompanyada de rotació i torsió dels cossos vertebrals, que produeixen una deformitat complexa L’escoliosi es produeix durant el període de creixement ossi, s’agreuja en la pubertat i després s’estabilitza L' escoliosi essencial o idiopàtica , d’etiopatogènesi mal coneguda, comença insidiosament i és d’evolució imprevisible un estadi avançat produeix greus deformitats toràciques i alteracions cardiorespiratòries i hematològiques, i pot produir paraplegies secundàries es presenta en…

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…

De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del digestiu Són…

La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la…

Hom anomena els corbets el conjunt de l’espinada i la llenca de cansalada corresponent

Recorden, tant per l’aspecte com pels hàbits menen una vida més o menys subterrània, així com per la manera de traslladar-se moviments peristàltics, els cucs de terra D’adults llur mida oscilla entre els 30 i els 120 cm Tenen un elevat nombre de vèrtebres La pell, llisa o coberta d’escates, sol posseir glàndules productores de líquids irritants No tenen ulls o els tenen recoberts per la pell manquen de timpans i d’oïda mitjana, però perceben els sons gràcies a les vibracions que experimenta llur esquelet Prop dels ulls, si en tenen, a banda i banda dels orificis nasals, posseeixen una mena de…

Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a les regions…