Resultats de la cerca
Es mostren 2232 resultats
Xanten
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Conserva vestigis de l’antiga colònia romana, i sobretot l’església dedicada a sant Víctor, en part romànica i en part gòtica s XII-XV En la llegenda dels Nibelungs, és indicada com a lloc de naixença de Sigfrid
far de Cap de Creus

Vista del far de Cap de Creus
© Alberto González Rovira
Far situat al cap de Creus, al municipi de Cadaqués (Alt Empordà).
És una construcció de planta quadrada del 1853, amb una torre de senyals d’11 m d’alçària A pocs metres a llevant, hi ha vestigis de la torre medieval de guaita, de la qual es tenen notícies des del 1385
fona

Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
Sant Miquel de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Aquesta capella era situada a migdia del terme, a la riba esquerra del Guart Els vestigis actuals, tot i la presència d’un arc toral apuntat, demostren que té uns orígens romànics No es tenen notícies històriques sobre aquest temple
Sant Andreu de Foradada
Art romànic
No hi ha referències documentals sobre la parròquia del poble de Foradada, tot i que és possible que tingui uns orígens romànics M Iglesias és de l’opinió que l’edifici actual, molt transformat, té vestigis d’un temple anterior, romànic
Sant Amanç
Caseria
Caseria del municipi de Rajadell (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a l’W del cap del municipi.
L’església 1637, amb vestigis d’una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell Comprèn en el seu territori l’antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al s XII La caseria celebra festa major per la Mare de Déu d’Agost
La Aparecida
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi d’Oriola (Baix Segura), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago
cova de les Malladetes
Cova
Prehistòria
Cova amb jaciments prehistòrics del municipi de Barx (Safor), una de les que volten el Mondúber.
Hi han estat trobats vestigis del Paleolític superior indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València
Recanati
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia.
Centre agrícola i comercial, amb indústries de teixits i de mobles Conserva vestigis de les antigues muralles i portes, i, entre els seus edificis, cal fer esment de les esglésies de Santa Maria di Castelnuovo s XIII, Sant'Agostino i Duomo s XIV
devanagari

Alfabet devanagari
©
Lingüística i sociolingüística
Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi
, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.
Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern