Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
barca de pas
Camperols del Vietnam en un transbordador
© J.A. Afonso
Transports
Transbordador fluvial emprat per al pas de viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar en indrets on no hi ha pont.
Pot ésser una embarcació de buc pla i coberta força ampla, o encara una simple superfície muntada sobre flotadors Als Països Catalans —on funcionen encara barques de tipus més o menys tradicionals als pobles riberencs de l’Ebre que no tenen port— l’explotació dels passos de barca era objecte d’una concessió per part de l’autoritat pública
consigna
Transports
Servei existent en les estacions de ferrocarril, d’autocars, aeroport, etc, destinat a guardar provisionalment l’equipatge dels viatgers.
Cristòfor
Màrtir llegendari de la persecució de Deci (249-251).
Hom el representa com un gegant, i el nom de portador de Crist , Χριστοφόρος, li venia d’haver portat Jesús sobre les espatlles per travessar un riu A causa de la tradició que li atribueix d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, sant Cristòfor n'esdevingué el patró D’ací la seva repetida presència iconogràfica prop del portal de les esglésies, a les capelles i als retaulons, a carrers molt transitats, com, a Barcelona, el carrer del Regomir camí del port i el carrer de Sant Pere camí del Vallès Acompanyat de romeus, apareixia a la representació —musicada en part— del…
Àngels Aymar i Ragolta
Literatura
Actriu, autora i directora de teatre.
Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també…
,
tren interciutat
Transports
Tren de viatgers, amb un cert grau de confort, que enllaça ciutats i fa recorreguts no inferiors a 100 km.
balança comercial
Economia
En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.
Segons la definició del Fons Monetari Internacional, recull tots els canvis internacionals en la propietat de les mercaderies que, en un moment donat, traspassen les duanes de país de referència Inclou, tanmateix, algunes mercaderies que traspassen les fronteres sense que es produeixi canvi de propietat, però per a les quals aquest canvi és imputat, i també certes transaccions canvis de propietat de béns que no passen la frontera Les principals categories de transaccions internacionals de mercaderies que són incloses en la balança comercial són les de l’or, proveïment de vaixells, compres…
La Hispano Suïssa
Economia
Fàbrica d’automòbils creada el 1899 pel capità d’artilleria Emilio La Cuadra, en unió amb el tècnic suís Marc Birkigt.
En fallir La Cuadra el 1901, un dels principals creditors, J Castro, continuà el negoci amb el nom de J Castro, Societat en Comandita, Fàbrica Hispano Suïssa d’Automòbils, amb la participació de Marc Birkigt com a soci industrial La societat fallí el 1904 i sorgí La Hispano Suïssa, Fàbrica d’Automòbils, de la qual fou principal accionista i president Damià Mateu i Bisa, que es dedicà a la fabricació de vehicles de gran luxe i participà en l’establiment de companyies de transport de viatgers de sis línies el 1909, el 1910 arribà a trenta, servides per 64 cotxes òmnibus Creà la…
motel
Turisme i lleure
Establiment hoteler especialitzat en l’allotjament de viatgers i turistes de trànsit que utilitzen l’automòbil com a mitjà de desplaçament.
Solen ésser emplaçats a la rodalia dels centres urbans i a les cruïlles de carreteres importants Sorgiren per primera vegada als EUA, d’on procedeix la seva denominació
geografia històrica
Geografia
Branca de la geografia que estudia la història del territori.
Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel,…
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…