Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Mencía de Mendoza y de Fonseca
Mencía de Mendoza y de Fonseca en un retrat de Bernard van Orley
© Fototeca.cat
Història
Marquesa del Cenete i comtessa del Cid.
Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill…
Ot de Montcada i de Montcada
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Ot II de Montcada), Mequinensa i Seròs.
Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es…
Luxemburg
Llinatge sobirà del comtat i més tard (1354) del ducat de Luxemburg, del qual sortí la família dels Salm.
Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I mort vers el 1067, comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm La seva neta, la comtessa Ermessenda I morta el 1143, transmeté el comtat al seu fill Enric II mort el 1196, que ja era comte de Namur La filla d’aquest, Ermessenda II morta el 1247, el transmeté al seu fill Enric II mort el 1281, que dividí els béns entre els seus dos fills El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s’extingí el 1680 El fill…
Maria Cristina de les Dues Sicílies
Història
Reina d’Espanya.
Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina…
Joan I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà (1412-36), comte de Bigorra i vescomte de Lautrec (1425-36), vescomte de Castellbò (1406-23) i primer sobirà de la dinastia de Grailly, fill d’Arquimbald I i d’Elisabet I de Foix.
Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís…
Mateu de Montcada i de Vilaragut
Història
Noble.
Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…
Guifré II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga (1003-35).
Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació amb l’erecció…
Pere Català i Roca
Fotografia
Historiografia
Literatura catalana
Fotògraf i historiador, fill de Pere Català i germà de Francesc Català.
Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…
,
Ferran I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1458-94).
Fill natural d’Alfons el Magnànim, fou legitimat per aquest el 1440, i fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general el 1443, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria Per assegurar l’ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda del príncep de Tàrent, Isabel Chiaramonte Amb tot, en morir Alfons el Magnànim 1458, el papa Calixt III es negà a reconèixer-lo, puix que considerava que el regne era de la Santa Seu, i el duc de Lorena, Joan d’Anjou, reivindicà, d’acord amb una part de la noblesa, la corona napolitana Tanmateix, Ferran fou coronat a…
Enric d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, tercer fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque.
Mestre de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa 1409 i comte d’Alburquerque, Joan II de Castella el creà duc de Villena 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li donà 1436 el comtat d’Empúries, Sogorb, la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona El 1420, després d’apoderar-se per la força del jove rei Joan II de Castella a Tordesillas, prengué el govern efectiu de Castella i es casà amb Caterina, germana del rei Aquest, però, aconseguí de fugir amb l’ajuda del seu privat Álvaro de Luna El 1422, Enric, acusat de complicitat amb el rei de Granada, fou…