Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
colicosa
Botànica
Mata de la família de les labiades, sufruticosa de tiges febles, erectes o ascendents, fulles coriàcies, estretes i enteres, i flors d’un color rosa violaci pàl·lid.
Les bacidiàcies
Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…
orenga

Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
malva de fulla rodona
Botànica
Planta herbàcia biennal o anual, de la família de les malvàcies, de fulles més petites i arrodonides que la malva major i de flors també més petites i de color violaci.
Creix a les runes, a muntanya
Colobreta cega
Morfologia La colobreta cega Blanus cinereus , l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme Javier Andrada La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu El cap és petit i arrodonit…
Els lofiformes: raps
L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…
pimpinella rosada
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 2 a 10 cm d’alt, vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades, gruixudes i espaiades, i de cama llarga i fibrosa.
És comuna en boscs i altres hàbitats, especialment sobre sòls àcids És mengívola, però a causa de la seva petitesa gairebé no és consumida
filamaria
Botànica
Herba ruderal, de la família de les geraniàcies, pubescent i glandulosa, de fulles ovades, cordades, i flors en umbel·les d’un rosa violaci, que es fa en terrenys ruderals de les contrades mediterrànies.
vinca

Vinca ( Vinca Difformis
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les apocinàcies, glabres, de tiges decumbents, de fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau o violaci, i de fruits formats per dos fol·licles corniculats.
Es fan en indrets humits Malgrat ésser considerades oficinals, no són gens usades en medicina popular
xicranda
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les bignonàcies, de 3 a 10 m d’alt, de fulles bipinnades, de flors tubulars inflades de color blau violaci, reunides en panícules llargues, i de fruits en càpsula.
Originària de l’Amèrica tropical, té interès ornamental i en fusteria