Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
Jacob Jordaens
Pintura
Pintor flamenc, deixeble d’Adam van Noort.
La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició…
el Fondo de Santa Coloma
Barri
Barri obrer de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al SE del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.
Sorgí els anys vint amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrats a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929 S'hi installaren principalment aragonesos i murcians El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants en 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo
priorat del Coll de Panissars
Medicina
Priorat benedictí i hospital (Santa Maria del Coll de Panissars) del municipi del Pertús (Vallespir), vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.
L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a bastir el fort de Bellaguarda
Ricard Marín i Llovet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'…
Louise Labé
Literatura francesa
Poetessa francesa.
Pertangué a l’escola lionesa, integrada per Maurice Scève, Olivier de Magny i Pernette du Guillet Filla i muller de rics fabricants de cordes fou anomenada la Belle Cordière , escandalitzà els seus contemporanis amb la seva actitud de dona alliberada muntava a cavall, practicava l’esgrima, estudiava les ciències La seva obra lírica és una síntesi de la literatura amorosa europea en el Débat de folie et d’amour 1556, en les tres elegies 1555 i en els sonets 1555 celebra, amb subtilesa i to apassionat, els sentiments amorosos la seva obra, plena de vitalitat renaixentista, deu tant…
monestir de Ridaura

Torre rodona, únic testimoniatge de l’antic monestir benedictí de Santa María de Ridaura (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, dedicat a Santa Maria, radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a SantPere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot…
estil elisabetià
Art
Estil artístic anglès desenvolupat durant el regnat d’Elisabet I d’Anglaterra (1558-1603).
El classicisme francès influí damunt els arquitectes anglesos de l’època, tot i que en l’arquitectura no cortesana es mantingué una forta tradició del gòtic perpendicular La vitalitat de l’època es palesa en grans construccions, com Burghley House, prop de Stamford, de William Cecil 1585, i sobretot al castell de Longleat, al Wiltshire, començat el 1568 Si l’escultura era mediocre i àdhuc barroera tomba de Richard Pecksall a Westminster, la pintura es limitava al retrat i als temes allegòrics els altres gèneres havien estat proscrits el 1533 i eren en les mans d’estrangers Marc…
minorització
Lingüística i sociolingüística
Procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la varietat recessiva d’una llengua per una altra de dominant.
La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials Aquest procés recessiu es dóna en…
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment entre els…
Howard Hanson
Música
Compositor i pedagog nord-americà d’origen suec.
Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa Compositor neoromàntic, cità J Sibelius i E Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell…