Resultats de la cerca

Estudià dret a Viena i economia política a Heidelberg, Jena i Leipzig Membre de la cambra alta austrohongaresa i ministre de comerç, formà part de la vella escola austríaca Deixeble de Menger, el substituí en la seva càtedra de Viena Considerà que la utilitat total és la resultant de multiplicar la utilitat marginal pel nombre d’unitats físiques, diferint del seu condeixeble E von Böhm-Bawerk Formulà una teoria del valor d’un bé, on el cost era la seva mesura, resultant aquest l’expressió de l’alternativa rebutjada per a produir aquell bé Publicà, entre altres obres, Über den…

Són escasses les notícies sobre la seva vida De família noble, però mancat de recursos, viatjà per Francònia, Suàbia i Estíria i residí a la cort del comte Hermann de Turíngia, on conegué Walter von der Vogelweide Considerat com un dels grans poetes èpics cortesans, plasmà els ideals del cavaller en la seva obra cabdal, Parzival escrita entre el 1200 i el 1210, amb influències de Chrétien de Troyes, que tracta també del problema de la reconciliació del món amb Déu En Willehalm escrit cap al 1210, que restà inacabat, es basa en les llegendes sobre Guillem I d’Aquitània Una tercera…

Inicià els estudis amb el seu pare, Ernst Pauer, un prestigiós pianista, pedagog i editor El 1887 començà a impartir classes al Conservatori de Colònia i deu anys més tard feu classes magistrals al de Stuttgart, del qual fou nomenat director el 1908 i on dugué a terme una important tasca de reorganització L’any 1924 substituí S Krehl en la direcció del Conservatori de Leipzig, centre que també reformà substancialment, i el 1933 passà a dirigir la Hochschule de Mannheim L’any següent es retirà a Stuttgart Max von Pauer ha estat una de les grans figures de la pedagogia pianística…

Militant pacifista  des del 1912, fou mobilitzat i lluità en la Primera Guerra Mundial Després de la guerra esdevingué secretari de l’Associació Alemanya per la Pau i el 1922 cofundà el moviment Nie wieder Krieg ‘Mai més la guerra’ Editor del setmanari  Weltbühne 1927, hi denuncià el rearmament secret de la Reichswehr i fustigà la violència tant de les formacions paramilitars de dreta com de les comunistes Acusat de traïció, fou sentenciat, empresonat 1931 i indultat 1932 Un cop lliure, prosseguí la denúncia del nazisme  fins que Hitler el feu tancar al camp de concentració de Eesterweg-…

Visqué a Berlín 1797-1801, on conegué FSchleiermacher, i més tard a París fins el 1804, on estudià sànscrit i llengües de l’antiga Pèrsia Collaborador de revistes conservadores, com Europa 1803-05, es convertí al catolicisme 1808 A partir del 1809 entrà al servei del govern austríac com a diplomàtic És considerat com un dels teòrics i programadors més brillants del Romanticisme, el qual definí com a “poesia universal i progressiva” en la revista Athenäum , que fundà juntament amb el seu germà August Wilhelm el 1798 Autor d’aforismes, d’escrits crítics i històrics, com Über Goethes Meister ‘…

Professor a les universitats de Berna i Lausana 1928, Leipzig 1929 i Basilea 1940, ensenyà també com a professor invitat a la de Chicago 1935-40 i a la Deutsche Akademie der Wissenschaften de Berlín des del 1947 S'ocupà de diversos problemes generals i particulars de la lingüística romànica, així com del poblament germànic en alguns països romànics Autor del monumental Französisches etymologisches Wörterbuch , en diversos volums, continuat pels seus deixebles, escriví nombroses obres, entre elles Évolution et structure de la langue française 1934, Die Entstehung der romanischen Völker 1939,…

Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà…

Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg  1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU  des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del…

Net del compositor Ernö Dohnányi , estudià a Múnic, on el 1951 obtingué el premi Richard Strauss Posteriorment es traslladà als EUA, on estudià amb el seu avi, i fou assistent i deixeble de Leonard Bernstein Georg Solti el contractà com a director del cor de l’Òpera de Frankfurt el 1952 i posteriorment fou director d’orquestra a Lübeck 1957-63, Kassel 1963-66 i Colònia 1964-69 Entre el 1968 i el 1975 tornà a dirigir l’Òpera de Frankfurt i aquest darrer any fou nomenat intendent de l’Òpera d’Hamburg, càrrec que compaginà amb una brillant carrera internacional com a especialista en el repertori…

Vida El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició Quan morí el seu pare el 1835, s’installà amb la seva mare a Viena Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer les seves…