Resultats de la cerca

Començà harmonia i contrapunt a setze anys, però abandonà la música per seguir els estudis d’odontologia, especialitat en la qual es graduà el 1951 Fou dentista a l’exèrcit durant dos anys 1951-53 Gràcies a una beca, entre el 1954 i el 1956 pogué estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, on fou alumne d’A Nieman En 1958-59 ho feu a París amb Max Deutsch El 1963 el seu rèquiem, dedicat a l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial, guanyà el primer premi en el Concurs Internacional del Teatro alla Scala Milà, fet que li permeté d’abandonar l’exercici de la medicina per dedicar-se…

Es formà musicalment amb el seu pare, Joseph Kirshbaum, violinista i director d’orquestra Fou alumne de Leo Aronson a Dallas i debutà com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat quan tenia tretze anys Es diplomà a la Universitat de Yale, on fou deixeble del violoncellista francès Aldo Parisot L’any 1969 fou guardonat amb el primer premi al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó de Florència i un any després obtingué també el primer premi al Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou Això li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món Ha triomfat com…

Estudià violí i viola al Conservatori de València amb Abel Mus i Joan Alós Finalitzà els estudis amb un premi d’honor en viola i posteriorment es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Bruno Giuranna Començà la seva carrera com a membre de l’orquestra d’Alcoi 1956-59, i la continuà com a viola solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1959-62 i de la Simfònica del Caire 1963-65 Cofundador 1965 i solista 1965-85 de l’Orquestra de la RTVE, amb aquesta formació fou el primer intèrpret a Madrid del Concert per a viola de W Walton, el 1982 Ha estrenat obres de…

Doctor en psicologia per la McGill University 1954 Les seves primeres recerques es basaren en l’estudi de la síndrome del membre fantasma en pacients que sentien dolor en membres amputats Juntament amb el neurofisiòleg britànic Patrick Wall, l’any 1965 formulà la teoria de la porta d’entrada gate-control theory , que postula que el sistema nerviós té mecanismes propis de modulació i que no és possible d’explicar totes les seves reaccions segons el sistema estímul-resposta Amb algunes correccions, la porta d’entrada és el paradigma actual de la fisiologia del dolor L’any 1990 Melzack proposà…

Estudià història i música al Trinity College de Cambridge i un cop acabada la seva formació es dedicà a la docència, activitat que portà a terme a les institucions de Copthorne School, East Grinstead School i The Wick School El 1919 conegué el director Adrian Boult, que el convencé perquè es dediqués professionalment a la composició, i ingressà al Royal College of Music, on estudià aquesta disciplina amb R Vaughan Williams i direcció amb A Boult Entre el 1921 i el 1939 fou professor en aquest mateix centre i el 1937 fou nomenat vicepresident de la British Federation of Music Festivals, càrrec…

Inicià els estudis de violí a tres anys, i a sis tocà el primer concert Estudià al Conservatori Imperial de Sant Petersburg, on fou deixeble de Leopold von Auer, i debutà, el 1911, en aquesta mateixa ciutat La seva presentació internacional tingué lloc el 1912 a Berlín i fou convidat per Arthur Nikisch per a interpretar el Concert per a violí en re M de Cajkovskij amb la Filharmònica de Berlín Es presentà al Carnegie Hall el 1917 En esclatar la Revolució Russa, fixà la residència als EUA, on continuà la seva carrera internacional, tot i que esporàdicament tornà a la Unió Soviètica El 1920…

Tingué una sòlida educació musical, i en la seva joventut considerà la possibilitat de professionalitzar-se com a baríton Del 1876 al 1894 exercí la crítica musical en diverses publicacions Els seus articles mordaços, directes i analítics li reportaren enemics i partidaris Fou el principal defensor de R Wagner a la Gran Bretanya, i en difongué la causa amb l’assaig The Perfect Wagnerite 1898, on feia una interpretació heterodoxa de L’anell del Nibelung Fou a més un gran admirador de G Verdi, descobrí i encoratjà E Elgar i defensà A Schönberg Emprà també la música en la seva obra literària,…

Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC El 1954 començà les gires…

Membre d’una família jueva ucraïnesa emigrada als EUA, rebé les primeres lliçons de violí de Siegmund Anker a San Francisco, quan només tenia quatre anys A sets anys debutà en públic en aquesta ciutat, en un concert dirigit per Alfred Hartz Es perfeccionà amb Louis Persinger, que havia estat deixeble d’Eugene Ysaÿe El 1927 debutà a París en els Concerts Lamoureux i rebé lliçons de perfeccionament de George Enescu Dos anys més tard es presentà a Berlín, en un concert dirigit per Bruno Walter El 1935 participà en una gira per seixanta-tres ciutats diferents, donant-se a conèixer arreu Els dos…

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…