Resultats de la cerca

Vida Fill d’actors de teatre i de doblatge, s’inicià el 1938 com a doblador d’actors infantils primer a Voz de España amb motiu d’un film de Jackie Cooper i després als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà Mickey Rooney i Freddie Bartholomew El 1948 fou cridat per Juan Manuel Soriano per participar a Radio Nacional, on aviat destacà com a comentarista esportiu Durant la dècada següent s’ocupà, entre d’altres, de les veus de Danny Kaye i de Donald O’Connor, i arribà fins i tot a interpretar temes musicals, a més d’alguna aparició esporàdica en diversos films Cap a mitjan dècada del 1950…

Després d’aconseguir una beca de la Yale School of Drama, debutà en els escenaris de Broadway i intervingué en diverses sèries de televisió El primer llargmetratge en què participà com a secundari fou Raging Bull 1980, de MScorsese, al qual seguiren altres petites intervencions com a The Flamingo Kid 1984, Hannah and Her Sisters 1986, de Woody Allen o Five Corners 1988 De la mà de Spike Lee aconseguí el reconeixement per part de la crítica Mo’ Beter Blues 1990 i Jungle Fever 1991 Amb Barton Fink 1991, dels germans Coen, guanyà el premi de Canes Des d’aleshores ha intervingut en…

Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fugitive Kind 1960, A View From the…

Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…

Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack 1965, inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei 1969, de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte 1974, de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià Posteriorment ha actuat, entre moltes…

Actuà des de molt jove en el teatre, però la seva gran oportunitat no arribà fins el 1968 amb Hair Dos anys després debutà en el cinema i esdevingué la musa de Woody Allen, que li dedicà un film, Annie Hall 1977, amb el qual aconseguí l’Oscar Actuà, entre d’altres, en els films Looking for Mr Goodbar 1977, de R Brooks, Reds 1980, de W Beatty, Shoot the Moon 1981, d’A Parker, Mr Soffel 1984, The Little Drummer Girl 1984, Crimes of the Heart 1986, Baby Boom 1987, Radio Days 1987, The Good Mother 1988, The Lemon Sisters 1989, The Godfather III 1990, The Father of the Bride 1991,…

Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys seixanta,…

S’inicià en orquestres de Filadèlfia, i el 1937 es traslladà a Nova York, on ingressà a la formació de Teddy Hill en substitució de Roy Eldridge, trompetista del qual havia rebut força influència A partir del 1939 formà part de diferents orquestres, principalment les de Cab Calloway, Earl Hines i Billy Eckstine En les dues últimes coincidí amb Charlie Parker, i amb ell i altres músics tocà en moltes sessions informals que anaren donant forma al revolucionari estil bop A partir del 1945 enregistrà amb quintets que duien el seu nom Aquest mateix any formà una big band , l’única que reeixí a…

A deu anys el seu pare va ser destinat a un camp de concentració a França i la seva mare a un centre per a refugiats Posteriorment, la família s’embarcà al Winnipeg , el vaixell que Pablo Neruda aconseguí per a portar més de 2500 exiliats de la Guerra Civil a Xile A Santiago de Xile estudià art dramàtic a la Universidad Católica i debutà als escenaris el 1948 a El burlador de Sevilla Hi conegué també altres exiliats, com Joan Oliver  i Xavier Benguerel, que la posaren en contacte amb la cultura catalana Tornà a Catalunya 1956, on actuà a La cárcel de cristal , de Juli Coll, i collaborà amb l…

Graduada per l’Institut d’Art Dramàtic d’Austràlia 1992, s’inicià en el teatre i la televisió, i en poc temps esdevingué una de les actrius més reconegudes del seu país El 1997 debutà en el cinema amb Paradise Road , del director australià Bruce Beresford El paper protagonista a la pellícula  Elizabeth 1998, de Shekhar Kapur de la qual interpretà una seqüela del mateix director l’any 2006 li valgué un Globus d'Or i un premi BAFTA, i la projectà internacionalment, posició que consolidà amb títols posteriors, entre els quals cal destacar la trilogia de  The Lord of the Rings 2001-03, de Peter…