Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
xucladors
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 15 a 50 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, de flors grogues, zigomorfes, aparellades, i de fruits capsulars.
Es fa sobretot en boscs caducifolis dels terrenys àcids, en una gran part de l’Europa humida i de l’Àsia occidental
Les caprifoliàcies
Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi…
Les geraniàcies
Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
ranals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales constituït per plantes generalment herbàcies, de fulles simples o dividides, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, sovint heteroclamídies, poliandres i de gineceu apocàrpic, i de fruits diversos.
Inclou les famílies següents anonàcies, aristoloquiàcies, berberidàcies, calicantàcies, canellàcies, cefalotàcies, ceratofillàcies, nepentàcies, nimfeàcies, raflesiàcies i ranunculàcies
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…
lleguminoses
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’unes 12 000 espècies d’herbes, arbusts i arbres, amb fulles normalment compostes, amb flors generalment pentàmeres i sovint zigomorfes i amb fruits típicament en llegum.
Comprèn les famílies de les cesalpiniàcies, de les mimosàcies i de les papilionàcies
poligalàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples i ordinàriament alternes, de flors hermafrodites, zigomorfes, de gineceu súper, arranjades quasi sempre en raïm, i de fruits generalment en càpsula loculicida.
És una família de distribució cosmopolita, que comprèn al voltant de 750 espècies, la majoria pertanyents al gènere polígala
personades
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles sovint simples, de flors zigomorfes o actinomorfes, generalment hermafrodites, d’ovari súper bicarpel·lar i de fruits polisperms en càpsula o en baia.
Consta de les següents famílies principals acantàcies, bignoniàcies, escrofulariàcies, gesneriàcies, orobancàcies, pedaliàcies, plantaginàcies i solanàcies
El concepte de monocotiledònia
La classe liliates inclou unes 65 000 espècies que representen aproximadament la quarta part de les angiospermes s’anomenen també monocotiledònies, perquè tenen un sol cotilèdon a l’embrió Han derivat, molt possiblement, de magnoliates primitives i se separen de les dicotiledònies per diversos caràcters la rel primària, embrional, dura molt poc temps, i és substituïda per un grup de rels caulogèniques morfològicament equivalents que conformen un sistema radical fasciculat Les fulles són típicament parallelinèrvies, sense estípules i sovint sense pecíol el limbe, generalment enter, sol ser…