Caprifoliàcies. 1 Saüc (Sambucus nigra): a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe (x 0,5); b detall d’una flor (x 2); c infrutescència parcial amb els fruits madurs (x 0,5); d fruit seccionat transversalment (x 2). 2 Xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum): a branca amb flors de corol·la bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axil·lars (x 0,5); b branca amb fulles ovades i fruits madurs (x 0,5). 3 Marfull (Viburnum tinus): a detall de tres flors de la inflorescència (x 2); b branca amb fruits (x 0,5); c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi seminal, i la corol·la simpètala, de tub curt i estams inserits entre els lòbuls (x 3). 4 Xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica): a fragment d’una branca amb fruits (x 0,5); b flor (x 1). 5 Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa): a branca florida (x 0,5); b branca amb fruits madurs (x 0,5).
Eugeni Sierra
Constitueixen un grup format per unes 450 espècies llenyoses, la majoria de les quals són arbusts i plantes enfiladisses pròpies dels països temperats de l’hemisferi boreal. Les caprifoliàcies tenen les fulles oposades i les flors, actinomorfes o zigomorfes, són tetràmeres o pentàmeres i tenen l’ovari ínfer. Als Països Catalans, hi viuen només catorze espècies espontànies.
El saüc o saüquer (Sambucus nigra) és un arbre que pot arribar a fer 4 o 5 m d’alçada, propi de les vores de rierols, fondalades, etc., però sovint plantat prop de les masies i les habitacions humanes com a ornamental i per a aprofitar-ne les propietats medicinals. Les fulles, d’olor forta i desagradable, són oposades i compostes de cinc a set folíols lanceolats i de marges dentats. Les flors s’agrupen en corimbes a l’extrem de les rames; són blanques, petites i aromàtiques i s’utilitzen, degudament preparades, com a antiinflamatori, contra la tos i per a la higiene dels ulls. El fruit és una drupa, ben negra a la maturitat. El matacà o évol (S. ebulus) és una espècie afí del saüc, però de caràcter anual. Fa unes tiges dretes d’1 m o poc més d’alçada, robustes, amb fulles força semblants a les del saüc i corimbes de flors blanques terminals. Viu a les vores de camins, en indrets nitrificats, sobre sòls més o menys humits, a gairebé tot el país, exceptuant les parts més àrides.
Branques de tortellatge (Viburnum lantana), amb el fruit a mig madurar. Aquest arbust caducifoli, de flors blanques agrupades en inflorescències corimbiformes i fruits negres a la maturitat, té les fulles de color grisenc a causa de la fina pilositat que les cobreix.
Ernest Costa
Per tota la terra baixa mediterrània, però principalment a la franja litoral septentrional, hom pot trobar als alzinars, a les garrigues, etc., el marfull (Viburnum tinus). Es tracta d’un arbust perennifoli de 2 o 3 m d’alçada, amb les fulles ovades, oposades i poc o molt peludes. Les flors, que s’obren ben entrat l’hivern o a l’inici de la primavera, són de color blanc i s’agrupen en corimbes a l’àpex de les branques. Els fruits són drupes de color blau fosc, gairebé negres, una mica comprimides. El tortellatge (V. lantana) és un arbust caducifoli de tiges molt peludes i fulles ovades, de color verd grisenc. Les inflorescències i els fruits s’assemblen als del marfull. Es fa principalment a les rouredes seques de roure martinenc (Quercus pubescens) i roure valencià (Quercus faginea), i a d’altres boscos mixtos caducifolis.
Els xuclamels i els lligaboscs pertanyen al gènere Lonicera. En general són arbusts o plantes enfiladisses, caducifolis o, més rarament, perennifolis, de branques i fulles oposades i flors sovint bilabiades, de color blanc, groguenc o porpra. El lligabosc atlàntic (L. periclymenum), de tiges enfiladisses, fulles caduques i flors grosses agrupades en ramells al capdamunt de les branques, és propi d’ambients forestals, frescals i humits. Té la corol·la llargament tubulosa amb dos llavis, el superior format per quatre peces i l’inferior, per una. Les flors, molt aromàtiques, s’obren cap al vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes. Durant la primera nit, després d’obrir-se, mostren la corol·la de color blanc o crema, els estams ben drets i l’estil torçat, recolzat sobre el llavi inferior; d’aquesta manera la flor és en fase masculina, disposada a donar pol·len. L'endemà, el tub de la corol·la es corba lleugerament i pren un color més groguenc, mentre l’estil es redreça fins a ocupar una posició central, a l’entrada de la flor, que d’aquesta manera serà pol·linitzada pels insectes que la visitin. El lligabosc mediterrani (L. implexa) i el lligabosc valencià (L. biflora) són lianes de fulla perenne. La primera fa els fruits vermells i es troba estesa gairebé per tota la terra baixa mediterrània, on viu preferentment als alzinars, als carrascars i a les garrigues. La segona, de fruits de color blau fosc o negre, es fa només en algunes contrades litorals del País Valencià i al delta de l’Ebre. El xuclamel xilosti (L. xylosteum), arbust caducifoli d’1 o 2 m d’alçada, fa les flors de corol·la curta, agrupades de dues en dues al capdamunt de peduncles axil·lars, perpendiculars a les branques. Viu a les rouredes, les avellanoses, les fagedes, etc. A les fissures de les roques calcinals, tant al Principat com a la part septentrional del País Valencià, s’hi troba el xuclamel de roca (L. pyrenaica), una mata glabra i glauca de flor blanca i corol·la actinomorfa. A la serra de Tramuntana de Mallorca, hi viu una raça especial (la subespècie majoricensis), de fulles més grans i flors més grosses.