Resultats de la cerca

Al segle XIII és esmentat el castellde Clarà L’església, del segle X, fou fortament reformada el 1756 i durant la segona meitat del segle XX

Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…

Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S dela comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi deRibera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme…

Castellar delaRiberaCastellde Clarà Castellde Ceuró Castellde Castellar Castellde Pampe Clariana de Cardener Castellde Clariana La Coma i la Pedra Castelldela Pedra Castell del Pujol del Racó Torre dela Vila Guixers Castellde Sisquer Castellde…

Seguint la carretera de Solsona, hi ha el pont que travessava laribera Salada per a anar a Oliana Tenia molta importància per a la comarca ja que era l’únic pont que hi havia en aquest indret

Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent

Situació i presentació El terme municipal de Garrigàs, d’una extensió de 19,89 km 2 , ocupa part dela plana alluvial de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb les serres de relleu suau que limiten aquesta plana a ponent S’estén a l’esquerra del Fluvià, el curs del qual forma, en part, el límit meridional del terme Hi aflueixen algunes minses torrenteres L’extrem occidental del Rec Madral i altres petites sèquies adjacents reguen part del sector oriental i més planer El territori es caracteritza per…

Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu dela serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i dela Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un…

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dela Purificació es destaca l’important casal d’Aiters Prop seu hi ha l’ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l’església romànica de Sant Roc El castell d’Enviny fou esmentat ja el 1087 Fou municipi fins l’any 1970 dins l’antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén , Olp , Pujalt , Montardit , Riberade Montardit i el despoblat de Castellviny

Fou construït pels hospitalers 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l’any 1284 i que en ell es resistiren els aranesos quan el rei de França o el senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarchais, en nom d’ell, envaí la Vall d’Aran És probable que el privilegi concedit pel rei Pere III als homes d’Arties el 14 de gener de 1379 fos per reedificar el castell d’Entransaigües En aquest privilegi, que retreu Madoz, hom no parla de cap orde militar, sinó d’un privilegi per constituir-lo i guardar-lo atorgat als homes d’Arties…