Resultats de la cerca

S’inicià al Club de Tennis Mataró i començà a jugar tornejos professionals el 1991 El 1997 assolí el Trofeu Comte de Godó en l’especialitat de dobles al costat d’Alberto Berasategui Arribà a ser el número 56 del rànquing mundial

Davanter format al Club Hoquei Mataró, aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2005-06 La temporada 2009-10 fitxà pel Vilanova Guanyà la Copa de la CERS 2009

Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva

Es formà al Pla d’en Boet L’any 2000 fitxà pel Club Esportiu Volley Lleida, equip amb el qual ha pujat a la Superlliga Ha estat internacional amb Catalunya També ha estat delegat del Club Voleibol Torrefarrera

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic, fou cedit al CE Sabadell 1980-81, tornà al filial barcelonista i la temporada 1982-83 debutà amb el primer equip Davanter centre, romangué al club blaugrana fins la temporada 1987-88, on jugà 114 partits i marcà 24 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Copes del Rei 1983, 1988 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 Després jugà al Múrcia 1988-91 i l’Oriola 1991-92 Amb la selecció espanyola disputà tres partits i marcà un gol

A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada novament l’…

Segons B Saldoni, la seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat, probablement com a membre de l’Escolania El 1659 professà com a monjo del monestir, on exercí el càrrec d’organista, en què aconseguí un gran prestigi professional Tanmateix, s’ocupà d’altres comeses importants en l’estructura de funcionament de la comunitat benedictina fou sagristà, procurador a Barcelona i prior de Castellfollit

Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’any següent…

Vida El 1939 la seva família es traslladà a França i després a Mèxic i s’hi acabà nacionalitzant Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Guadalajara Exercí de docent a l’Instituto Politécnico Nacional IPN en literatura i periodisme El 1961 dirigí el suplement cultural de "La Opinión" i feu de redactor en cap de les publicacions "IPN" i "Solidaridad" collaborà a "Siete", "Otro Cine", "La República", "La Palabra y el Hombre" i "Hoy", i als diaris "El Universal" i "El Sol…

S’inicià en la pràctica d’aquest esport el 1981 Competí representant el Club Calzada fins el 1998 i després el Club Deportivo Tonbal, de Mataró Es proclamà campió del món i d’Europa de parelles mixtes 2007 i assolí la medalla d’or als Campionats d’Espanya també de parelles mixtes juntament amb Josefina López 2007 Aconseguí tres medalles de plata 2000, 2001, 2002 i sis de bronze 2003, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 en aquesta mateixa competició en categoria individual Fou campió de Catalunya de parelles mixtes 2007 i individual 2001, 2003, 2010 i s’adjudicà nou medalles de plata 2000, 2004-09,…