Resultats de la cerca

Amic de joventut i collaborador d’Antoni Gaudí, esdevingué l’ajudant essencial en l’obra de la Sagrada Família, on era cap de l’equip d’escultors, i feu, dins l’extremat realisme exigit per l’arquitecte, diverses obres, moltes de les quals emmotllades de models naturals El seu fill Joan Matamala i Flotats Gràcia 1893 ― Barcelona 1977, net i deixeble de l’escultor Joan Flotats, es formà també a Llotja 1910 Treballà d’aprenent a l’obrador del temple de la Sagrada Família, i en morir el seu pare acabà la part escultòrica de la façana del Naixement Sobresortí com a retratista, i feu exposicions…

Aparegué a mitjan segle XIII amb Bernat de Cabrera , fill de Laureta El seu descedent Berenguer de Cabrera i de Castelló heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d’En Bas, la Bastida de l’Infern, el castell de Voltregà en feu dels Montcada, la quadra de Conanglell, Sant Miquel d’Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona La seva muller fou Guillema de Cabrera , i la seva nora Sibilla de Saga La família agnatícia s’extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur neta Elisabet de Cabrera , muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge…

Té origen en Alemanno 1277, el net del qual, Chigio, donà nom a la família Adquiriren noblesa sienesa el 1377, i el 1509 uniren al propi cognom el Della Rovere Dedicats al negoci de la banca, es destacà Agostino Chigi mort el 1520, dit el Magnífic , establert a Roma, que feu importants préstecs als papes, els quals el feren administrador dels béns de l’església fou un mecenes dels artistes i feu construir el palau decorat per Rafael i els jardins que posteriorment s’anomenaren de la Farnesina El 1634 Agostino Chigi della Rovere fou creat príncep del Sacre Imperi per l’emperador, i príncep de…

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord 1883, se l’…

Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del clericat…

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran i Bas,…

Net del pintor Joan Llimona , l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarella, el…

Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat Creat…

Net de Dayan Kan, s’afermà en la branca sud-mongòlica dels ordos i dels tumet i conquerí un ample territori entre Huh Nur i Jungària Atacà la Xina i arribà a assetjar Pequín 1550 Per tal d’obtenir la pau li fou conferit un títol de príncep xinès Menà, després, una vida mig sedentària a Huh Hoto Els seus ingressos provenien no solament de les expedicions guerreres, sinó també del comerç amb els xinesos Afavorí la reintroducció entre els mongols del budisme tibetà, la influència del qual havia seguit la sort de la dinastia Yuan, eliminada de la Xina l’any 1368 Rebé el tercer dalai-lama, de la…

La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou Constantí el Gran, fill seu, que…