Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
Tomás Estrada Palma
Història
Política
Polític cubà.
Partidari de la independència, fou elegit president de la República en armes 1876 empresonat el 1877, fou deportat a Espanya Signada la pau de Zanjón 1878, s’establí als EUA, i el 1895 substituí José Martí com a delegat del Partido Revolucionario Cubano Fou el primer president de la República independent de Cuba 1902-06 malgrat la seva administració honrada i eficient, però no aconseguí el favor popular Sollicità la intervenció armada dels EUA per tal d’aconseguir la reelecció, i aquest fet provocà una revolta que el féu dimitir
Llorenç Bisbal i Barceló
Història
Política
Dirigent obrerista, sabater d’ofici.
De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español
Acció Catalana
Partit polític
Partit nacionalista i d’esquerra liberal constituït a l’abril de 1994.
Concorregué a les eleccions europees de 1994 dins la coalició Per l’Europa de les Nacions, amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC , Esquerra Nacionalista i Ecologista d’Eivissa, Eusko Alkartasuna i el Partido Nacionalista de Castilla y León Celebrà el I Congrés al juny de 1996 i afirmà tenir uns 200 militants, amb nuclis en alguns municipis, com Tàrrega i Badalona Dirigents Max Cahner president, Antoni Vives secretari general i Joan Maluquer secretari d’organització Al maig de 1997 ingressà a ERC com a entitat adherida Edità Acció
Centre Radical de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al setembre de 1990 per membres del comitè provincial de Barcelona del Centre Democràtic i Social [CDS], que se n’havien separat uns quants mesos abans, encapçalats per Armand Ródenas i Barrera. Aquest, advocat, exmilitant de Centristes de Catalunya-UCD i diputat al Parlament de Catalunya pel CDS (1989-1992), fou el “president nacional” de la nova formació i José Antonio Parra el secretari.
La seva branca juvenil es deia Joventut Radical de Catalunya Sota un programa crític amb l’hermetisme i la burocratització dels partits, compromès amb una “defensa radical de la llibertat” i una “acció política diferent”, i favorable a “una fiscalitat no repressiva”, el CRC es presentà a les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, però hi obtingué un resultat ínfim 294 vots Al juny de 1993, Ródenas i una dotzena més de militants s’incorporaren al Partido Popular , per tal de reforçar-ne el perfil centrista, i el CRC deixà d’existir
José María Soler García
Arqueologia
Arqueòleg.
Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne
Antoni de Senillosa i Cros
Política
Polític.
Monàrquic des del 1947, fou membre del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya Fundador 1976 i president de la branca catalana del Partido Popular, el 1977 rebutjà integrar-lo a UCD i es vinculà a José María de Areilza El 1979 fou l’únic diputat per Catalunya de Coalición Democrática, i el 1982 encapçalà, sense èxit, les candidatura catalana del CDS d’Adolfo Suárez El 1985 el govern socialista el nomenà director general de relacions culturals del ministeri espanyol d’afers estrangers, càrrec del qual dimití el 1987
Miguel Alemán Valdés
Política
Polític mexicà.
Fou elegit senador 1936 i nomenat magistrat del tribunal suprem 1939 Es féu càrrec del govern de Veracruz 1936-39 i dirigí la campanya electoral d’Ávila Camacho, que el nomenà secretari de governació 1940-45 Fou elegit president 1946 després d’una campanya electoral basada en una certa independència respecte al Partido Revolucionario Institucional PRI El seu ministeri fou qualificat de “tècnic” obres públiques, educació, colonització agrària, etc en foren els trets fonamentals El 1952 el succeí Adolfo Ruiz Cortines, i posteriorment fou president del Consejo Nacional de Turismo
Ricardo Flores Magón
Història
Revolucionari mexicà.
Contrari a la dictadura de Porfirio Díaz, el 1906 fundà, als EUA, el Partido Liberal Mexicano, que adoptà la ideologia socialista, reivindicà un programa revolucionari d’intervencionisme estatal i inspirà el moviment obrer mexicà El 1911 fracassà la insurrecció organitzada per ell i el seu germà a Califòrnia, però el president Francisco Madero cercà la seva collaboració, que Flores li negà Moltes de les seves reivindicacions foren admeses al congrés de Querétaro 1917, però morí en una presó nord-americana pel fet d’haver redactat un manifest adreçat a tots els revolucionaris del…
Emili Martínez
Tennis
Tennista.
Fou campió de Catalunya individual en cinc ocasions 1950, 1951, 1953, 1954, 1958, dues en dobles 1952, 1958, amb J Bartrolí i L Barril respectivament i tres en dobles mixtos 1951, amb MJ Riba 1958, 1964, ambdós amb P Barril En individuals, guanyà en dues ocasions la Copa del Rei 1951, 1952 i fou dues vegades campió d’Espanya 1951, 1954 En dobles fou campió d’Espanya 1949, amb E Fleischner 1951, amb J Bartrolí Escriví el llibre Cómo ganar un partido de tennis 1975, amb Noel Clarasó
Uruguai

Aspecte de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina