Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
Rogent
Arquitectura
Família d’artistes i intel·lectuals.
Elies Rogent i Amat , arquitecte —cunyat de Claudi Lorenzale i Sugrañes —, tingué dos fills, Josep i Francesc Josep Rogent i Pedrosa Barcelona 1867 — 1933, advocat i colleccionista d’art, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus collaborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya El seu germà Francesc Rogent i Pedrosa Barcelona, 24 de desembre de 1864 — 1898 arquitecte, titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges 1892 publicà Architecture…
Charles Deering
Charles Deering en un dibuix de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Economia
Financer nord-americà.
Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of…
Artur Colomer Soler

Artur Colomer Soler
Federació Catalana de Bitlles
Bitlles
Jugador de bowling de deu.
Format al club Spectrum Bowling 1996-98, emigrà a Noruega, on jugà amb el club Solli BK 1998-2001 Competí també amb el Bowling Limit 2001-03, el Sitges Bowling Club 2004-05, el Club Bowling Seven-3 2005-07, el D’Aro Bowling Club 2007-10 i, a partir del 2011, el Sweetrade BC La temporada 2010-11 jugà la lliga francesa amb el club Courbevoie BC Participà en competicions internacionals, com l’amistós Catalunya-Suècia 2004, el Campionat del Món 2010, la Copa de Campions d’Europa 2010 i en diversos campionats internacionals del circuit europeu Fou campió de la Copa d’Or en diverses…
Kike Maíllo Iznájar
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i televisiu.
El 1994 començà a estudiar a l’Escola Superior de Cinema i Arts Visuals de Catalunya ESCAC, on es graduà amb el curt Las cabras de Freud 1999 Més endavant dirigí anuncis publicitaris i videoclips musicals per a cantants o grups com Pastora Soler, El Langui o Manos de Topo El seu segon curtmetratge, Los perros de Pavlov 2003, participà en nombrosos festivals i aconseguí diversos guardons Dirigí la sèrie d’animació Arròs covat 2009, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya Debutà en el llargmetratge amb Eva 2011, ambiciosa producció de ciència-ficció que inaugurà el Festival de…
Maria Ripoll
Cinematografia
Directora cinematogràfica.
Cursà direcció d’actors i guionatge a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA, i direcció a l’American Film Institute de Los Angeles El seu curt Kill me later 1993 obtingué el premi del Públic dels Festivals d’Oberhausen i Houston El 1996 retornà a Catalunya Ha dirigit The Man with Rain in His Shoes 1998, premi Gran Angular del Festival de Sitges, Tortilla Soup 2001, Utopía 2003, Tu vida en 65' 2006, el documental Cromosoma 5 2013, Rastres de sàndal 2014, premi Gaudí 2015 a la millor pellícula en llengua catalana, Ara o mai 2015, No culpis el karma del que et passa per…
Antoni de Saiol i de Quarteroni, canonge de Barcelona (1686-1689)
El 22 de juliol de l’any 1686, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Saiol i de Quarteroni Barcelona segle XVII – Barcelona 1705, canonge de Barcelona diputat militar Miquel de Masdovelles i de Salbà, donzell de Barcelona diputat reial Francesc Alaix, notari de Tortosa oïdor eclesiàstic Jeroni de Mora i Navarro, paborde de Sant Salvador de Breda oïdor militar Josep Sitges i Vidal, donzell de Barcelona oïdor reial Pau Corbera i Palau, ciutadà honrat de Barcelona Del diputat eclesiàstic Antoni de Saiol i de Quarteroni, se’n sap que…
Bartomeu Triall
Música
Mestre d’orgues i religiós trinitari menorquí, actiu entre el 1666 i el 1713.
Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí…
Sant Pere (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Riquilda, filla del comte Guifré Borrell i de Garsenda, en el seu testament del 962 llegà al monestir de Sant Pere de les Puelles el seu alou de Sant Boi de Llobregat, que fou confirmat al monestir per les testimonials del 992 Les monges hi devien erigir la capella, que apareix documentada a partir del 1004 sota l’advocació de sant Pere La capella, que donà nom al barri de Sant Pere, va ser enderrocada el 1837 quan, en ocasió de la primera guerra Carlina, s’emmurallà la vila Recentment 1984, al barri de Sant Pere, prop del lloc on hi havia la capella, s’han excavat una vintena de tombes…
catifa floral

Catifa floral al barri del Raval de Blanes (2011)
© Jaume Ferrández
Folklore
Catifa feta amb flors que originàriament s’elaborava durant les processons de Corpus en molts pobles i ciutats de Catalunya.
El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…
cap nuclear
Militar
Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
Els míssils poden portar un o més caps nuclears En aquest darrer cas els míssils poden ésser MRV , amb caps múltiples simples que el vector dispersa sobre un únic objectiu MIRV , amb caps múltiples independents guiats, que el vector orienta successivament vers uns objectius diferents i allunyats els uns dels altres, i MARV, amb caps maniobrables dotats individualment d’una capacitat d’evolució que els permet de millorar llur precisió Els caps nuclears tenen diverses característiques de potència, segons que vagin dirigits contra sitges de míssils, centres poblats, altres caps de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina