Resultats de la cerca
Es mostren 4626 resultats
Harry Howell Carney
Música
Saxofonista baríton nord-americà de jazz.
D’adolescent treballà professionalment a Boston El 1927 s’installà a Nova York i entrà a l’orquestra de Duke Ellington com a intèrpret de saxo alt i clarinet Les orquestracions d’Ellington demanaven saxòfon baríton i Carney l’adoptà, creant un so i un estil per a aquest instrument ingrat i llavors molt poc desenvolupat Fou, doncs, el saxofonista baríton per excellència, i una de les veus indispensables del so de l’orquestra de Duke Ellington, on romangué fins el 1974, any de la mort d’ambdós
Bix Leon Beiderbecke
Música
Corneta, pianista i compositor nord-americà de jazz.
Començà a tocar el piano a tres anys, mostrant un extraordinari talent A quinze anys aprengué a tocar la corneta de manera autodidàctica i s’apassionà per l’incipient jazz de Chicago En aquesta ciutat treballà amb el grup The Wolverines Més tard, installat a Nova York, actuà a les bandes de Frankie Trumbauer, Jean Goldkette i Paul Whiteman, entre d’altres El seu estil de corneta fou molt original i el convertí en el primer músic blanc admirat per músics negres Compongué per a piano, amb influències de l’impressionisme In a Mist
Lorenzo da Ponte
Història
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Robert Fulton

Robert Fulton
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor nord-americà.
El 1786 es traslladà a Anglaterra, on es donà a conèixer pels seus treballs en el camp de la mecànica El 1797 passà a França i proposà al govern el projecte d’un submarí amb torpedes autopropulsats el 1798 construí un submergible d’hèlix, i el 1803, un petit vaixell mogut per vapor que navegà pel Sena El 1806 tornà als EUA, i l’any següent inaugurà una línia regular de vaixells entre Nova York i Albany, fet que hom considera com el punt de partida de la navegació de vapor
Lorenzo Da Ponte
Literatura
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
David Wechsler
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen romanès.
Estudià a París amb HPieron i LLapicque Director de l’hospital Bellevue i professor de la Universitat de Nova York, és conegut per la creació de les escales d’intelligència per a adults que porten el seu nom Wechsler Adult Intelligence Scales i per a infants entre 5 i 15 anys Wechsler Intelligence Scale for Children , i àdhuc una altra d’escolar Wechsler Preschool and Primary Scale of Intelligence La revisió que féu de l’escala per a infants Wechsler Intelligence Scale for Children-Revised pràcticament constitueix una nova escala
Donald Judd
Escultura
Art
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York
Susan Sarandon

Susan Sarandon
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Actriu de cinema nord-americana.
Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The…
Georges C. Miles
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic nord-americà.
Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters…
Andrej Eglevskij
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf rus, naturalitzat nord-americà (1937).
Fou membre dels Ballets Russos de Montecarlo 1932-36 Actuà al Liceu de Barcelona el 1949 amb el Ballet del Marquès de Cuevas i el 1952 amb el New York City Ballet, del qual fou primer ballarí 1950-58 El 1955 fundà l’escola del seu nom, a Nova York, i el 1960, una companyia de ballet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina