Resultats de la cerca

Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars Electronica…

Conreà primerament l’escultura, però l’abandonà i es llicencià en ciències 1898 i en química 1910 Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899, i en fou president 1903 Professor de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura 1900-12, fou també membre dels Estudis Universitaris Catalans El 1907 fundà una fàbrica de productes químics, i des del 1909 fou director de la revista La Industria Química El seu germà, Antoni Novellas i Roig Barcelona 1879 — , collaborà amb ell i publicà obres, com Farmacodinamia 1930 i Farmacografía de tinturas, gotas y…

Participà en nombroses accions militars durant la guerra del Francès tinent coronel el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà contra els insurrectes com a comandant general de Múrcia i, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya mariscal de camp el 1840 Amb la regència d’Espartero fou nomenat ministre de la guerra 1840 i capità general de València 1841, càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona Fou capità general de Burgos i senador del regne

El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix A la mort de Ferran II 1516, anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó retornà amb el rei a la Península En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies

Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia en el siglo XV…

Fou membre destacat de Falange Española, que després abandonà voluntàriament 1942 per la seva evolució política, i fou empresonat diverses vegades Fundà el Partido Social de Acción Democrática 1957, participà en el Congrés de Munic i fou exiliat després durant dos anys Fou un dels fundadors d’Unión Social Demócrata Española 1974 Poèticament pertangué a l’anomenada Generació del 36 i es caracteritzà per un classicisme formal i una inspiració garcilasista Publicà reculls poètics En once años 1950, Hasta la fecha 1962, i en prosa Escrito en España 1962, i pòstumament Casi unas memorias 1976, d’…

Militar i fill de militars, participà en la guerra del 1812 Abandonà l’exèrcit, i formà part de la Societat Lliure dels Amics de les Lletres Russes Participà en l’aixecament del 1825, fou condemnat a mort i penjat Amb Bestuzev fundà l’almanac Poljarnaja zvezda ‘L’estrella polar’ Poeta romàntic, representant del byronisme rus, patriota, fou fortament influït per la Illustració francesa És conegut per Dumy cants epicohistòrics tradicionals, 1825 Vojnarovskij 1825 és un poema patriòtic en el qual s’exposen les idees dels decabristes K vremen'ščiku ‘Al favorit’ és una sàtira d’Arakčejev, favorit…

Fou un nen prodigi que debutà a set anys com a pianista, a Seül, i a disset dirigí l’Orquestra Nacional de Corea El 1968 es traslladà a Nova York per estudiar piano i direcció d’orquestra El 1974 inicià la seva carrera com a pianista solista i el 1978 fou assistent de Carlo Maria Giulini a l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles Obtingué la fama el 1989 en ser nomenat director musical de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que abandonà el 1995 Com a director invitat, ha treballat amb les millors orquestres i teatres lírics d’Europa i Amèrica

Estudià arquitectura i belles arts a Madrid Inicià els seus treballs en el formalisme Posteriorment, el seu treball s’enquadrà en l’art objectiu, constructivista i racional El 1967 fou seleccionat per al Primer Saló d’Art Constructivista A partir de la dècada de 1970, abandonà progressivament el llenguatge plàstic per endinsar-se en tota una sèrie de pràctiques que van des de la poesia experimental i la música fins al cinema, la performance i les grans installacions La seva obra es troba en ciutats com París, Londres o Nova York El 2007 li fou atorgat el Premio Nacional d’arts plàstiques

El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el nom d'…