Resultats de la cerca

Vida S’inicià com a fotògraf i s’interessà pel cinema gràcies a Enric Sabater Durant la dècada del 1950 rodà documentals i cintes de fantasia en 8 mm, i es feu soci de la Secció de Cinema Amateur de l’AFC Debutà amb Artesanía 1958, que rebé un premi i feu reportatges sobre paisatges espanyols o sobre la fabricació de la ceràmica, que també obtingueren guardons El 1968 s’installà a Saint Lambert Mont-real, el Canadà, amb la idea de professionalitzar-se en el cinema Treballà al laboratori de l’Associació d’Indústries de la Pantalla i s’especialitzà en el tractament del negatiu El 1973 creà la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción y Estudios Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1897 d’Àngel Guimerà GUIÓ Joan Lladó FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró fill SO Joan Garcia Velázquez Parlo Films INTERPRETACIÓ Virgilio Teixeira Pablo, Isabel de Castro Mariona, Manuel Luna Roque, Carlos Otero Tomás Pedro, Juny Orly Catalina, Mercedes de la Aldea Águeda, Jesús Colomer Tiburón, Emilio Fábregas el sacerdot ESTRENA Madrid, 11121953, Barcelona, 16011954 Sinopsi Abans…

Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble, i llum com a…

Tot i algunes temptatives anteriors, l’ètica de situació sorgí amb l’existencialisme i la seva accentuació de la historicitat de l’home, que fa impossible tota generalització essencial Suposà, doncs, una reacció contra l’ètica essencialista tradicional —ajustada a unes normes concretes com, per exemple, els deu manaments o a les exigències d’unes determinades virtuts— i contra la mateixa casuística en la mesura que dóna valor universal a diferents situacions i, malgrat la seva intenció, torna a caure en el moralisme que vol defugir En considerar cada situació concreta com a irrepetible i…

La gestació subrogada pot obeir a diversos motius, entre els quals hi pot haver la infertilitat d’una o de les dues persones que la contracten, algun tipus de malaltia en el cònjuge femení que impossibilita la fecundació o l’embaràs, o la impossibilitat biològica de dur a terme la gestació parelles homosexuals masculines D’acord amb aquesta casuística, l’embrió de la gestant subrogada pot procedir d’inseminació artificial o de la fecundació in vitro Anàlogament, les gàmetes poden procedir d’un dels dos progenitors i de la gestant subrogada, dels dos progenitors, de la gestant subrogada i d’…

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que,…

Estudià política i dret a París Retornat al seu país 1962, ocupà càrrecs en el Ministeri d’Educació i Cultura, fins que el 1968 fou nomenat ministre d’Estat i secretari general de la Presidència Esdevingué primer ministre en crear-se aquest nou càrrec 1975, el qual, però, abandonà per assumir la presidència de l’Estat 1982 Un any després fou nomenat president de la Unió Nacional Camerunesa, únic partit legal a la república Reforçà el seu poder personal en suprimir el càrrec de primer ministre el 1984 El 1985 fou nomenat president de l’Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun RDPC, en la…

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…

Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou concordat amb…

Conegut en l’ambient del futbol amb el nom de Gonzalvo III , fou el darrer de tres germans futbolistes professionals Juli i Josep Gonzalvo Començà la seva trajectòria futbolística al CF Mollet 1932 i posteriorment fitxà pel CE Europa El 1940 passà a formar part del FC Barcelona, equip amb el qual jugà durant dotze anys de migcampista, disputà 331 partits i marcà 56 gols Abans de debutar amb el Barça el 1942, però, jugà una temporada amb el Real Zaragoza 1941-42, on coincidí amb els seus dos germans futbolistes i ascendí a primera divisió Considerat un dels millors futbolistes catalans, el seu…