Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Gaspar de Borja i de Velasco

Gaspar de Borja i de Velasco
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal (1611).
Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació,…
Lluís Mercader i Escolano
Cristianisme
Eclesiàstic i conseller reial.
Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…
Bernat d’Olzinelles
Història
Alt funcionari reial.
Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya…
Estats Federats de Micronèsia 2018
Estat
L’economia del país va seguir pendent del Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units Compact que nodreix el pressupost públic del país i que està previst que s’extingeixi definitivament el 2023 L’illa de Chuuk va continuar avançant vers el referèndum d’autodeterminació previst per al març del 2019 Com a mesura de pressió, l’ambaixador dels Estats Units a Micronèsia, Robert Riley, va advertir als habitants de Chuuk que, si assolissin la independència, perdrien l’accés als fons transferits a la Federació des de Washington Al desembre, el país va ser un dels deu que va votar a l’ONU en…
Alfonso García Robles
Història
Política
Diplomàtic mexicà.
Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina…
Joan V d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1450-73), fill de Joan IV d’Armanyac.
Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a…
Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini
© Alma Mater Studiorum Università di Bologna
Literatura
Escriptor toscà.
Amb Maquiavel representa el nivell més alt de la meditació política i la historiografia del Renaixement italià Les seves obres polítiques fonamentals són Del reggimento di Firenze 1524, Considerazioni sui discorsi di Machiavelli i Ricordi politici e civili La seva obra més important és la Storia d’Italia , que tracta dels esdeveniments de la península des de la mort de Llorenç el Magnífic 1492 fins a la mort del papa Climent VII 1534 Altres obres seves són, encara, Le cose fiorentine i Le storie fiorentine Ambaixador de Florència davant de Ferran el Catòlic 1512-14, escriví…
Joan Eixemeno
Història
Política
Cristianisme
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…
Abba Eban
Política
Polític israelià.
El seu nom original era Aubrey Solomon Estudià llengües orientals al Queen’s College Londres i fou professor a la Universitat de Cambridge El 1939 s’uní al moviment sionista sota el lideratge de Ḥayyim Weizmann i el 1940, com a oficial de l’exèrcit britànic, coordinà les forces aliades amb els jueus de Palestina, on s’establí el 1942 Representant d’Israel a l’ONU 1948-59 i ambaixador als EUA 1950-59, fou elegit diputat laborista a la Knesset el 1959, any a partir del qual ocupà diversos càrrecs ministerials ministre sense cartera 1959-60, d’educació i cultura 1960-63, vice-primer…
Birago Diop
Literatura
Escriptor senegalès en francès.
Graduat en veterinària per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc 1933, fins a la independència del Senegal 1960 exercí la professió per a l’administració colonial a l’antiga Àfrica Occidental Francesa Al mateix temps, recollí contes tradicionals transcrits directament dels griots, que publicà en el seu primer recull, Les contes d’Amadou Koumba 1947, que rebé el Grand Prix Littéraire de l'Afrique-Occidentale Francaise, i posteriorment en Les nouveaux contes d’Amadou Koumba 1958 i Contes et lavanes 1963 Adherit al moviment de la negritud , és un dels escriptors més destacats de l’Àfrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina