Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Cristòfor de Virués
Portada d’El Monserrate segundo, de Cristòfor de Virués (reed. 1602, Milà)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i militar.
Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…
,
Pau Faner i Coll

Pau Faner i Coll
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador i pintor.
Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980,…
,
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica…
,
Síndrome de Turner
Patologia humana
Genètica
La síndrome de Turner o disgenèsia gonadal consisteix en l’absència d’un dels dos cromosomes X en la femella per tant, el corresponent cariotip es denomina 45,X o 45,X0 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 2500 nadons vius L’origen sol ésser una fallada en la disjunció meiòtica paterna o materna, i no és significativa l’edat materna avançada Tanmateix, en alguns casos el defecte es deu a una fallada en les primeres divisions del zigot, cosa que pot provocar mosaïcisme, és a dir coexistència d’una línia cellular normal amb una de defectuosa En realitat, aquesta alteració…
podofil
Botànica
Planta herbàcia de fulles perennes palmatilobades, de la família de les berberidàcies, de flors blanques, de fruit comestible i de rizoma i d’arrel oficinals.
És comú a l’Amèrica del Nord i a l’Àsia
faringi | faríngia
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que té com a òrgan actiu l’arrel de la llengua i com a òrgan passiu la paret de la faringe.
cua de guineu

Cua de guineu
Bas Kers (cc-by-nc-sa)
Botànica
Herba anual de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, tija dreta, alta de 20 a 60 cm, fulles linears i espiga cilíndrica allargada.
Creix en conreus i camins
les Pobles
Urbanisme
Nom genéric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l’illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II.
Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les “bastides” franceses
estripa-sacs
Botànica
Herba anual, de la família de les gramínies, de 30 a 80 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, fulles linears i espícules disposades en panícula.
Creix en vores de camins, terraplens, marges de camps, etc
wassabi
Agronomia
Gastronomia
Botànica
Arrel picant de la Wasabia japonica, o Eutrema japonicum, molt emprada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina