Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Amsterdam
Vista d’un dels nombrosos canals que creuen la ciutat d’Amsterdam
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional, a la confluència de l’IJ i de l’Amstel.
És el nucli d’una aglomeració metropolitana i un centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port El centre comercial i de negocis actual, que gravita al…
Santa Susanna de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera i el campanar, una torre damunt la qual fou erigida una espadanya de dues finestres E Pablo L’església de Santa Susanna és el temple parroquial de Peralta, poble situat en una vall al peu dels contraforts nord-orientals de les Gavarres, a l’extrem sud-oriental del terme EI poble és format per diverses masies disseminades dels voltants de l’antic castell de Peralta Mapa 334M781 Situació 31TEG077453 Per arribar-hi hi ha dos camins, a mà esquerra, entre la Bisbal d’Empordà i Palafrugell, a la carretera comarcal de Girona a…
Santa Maria de Vilamur o Mare de Déu de Medina (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista lateral de l’església on s’aprecien les diverses modificacions i ampliacions que ha sofert, les quals afecten també l’absis ECSA - A Roig L’església parroquial de Vilamur és al nucli urbà de la població de Vilamur, situada sobre la carretera de Sort a la Seu d’Urgell pel part del Cantó JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG486937 Història En la dotació de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell per part del bisbe Ermengol, l’any 1010, entre els béns que se li atorgaren figuren les parròquies de la vall de Siarb i les seves esglésies, Sant Sadurní, Santa Maria, Sant Martí de…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles…
Utrecht

Utrecht Canal Gracht
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província d’Utrecht, Països Baixos.
Situada a les ribes del Kromme Rijn, que dins la ciutat es divideix en Oude Rijn i Vecht, és travessada per dos canals, l’Oude Gracht i el Nieuwe Gracht Quarta ciutat dels Països Baixos, és un nucli industrial amb indústria siderúrgica, de material ferroviari, maquinària, mecànica de precisió, tèxtil, del cristall, ceràmica, del tabac, etc És el nucli ferroviari principal de l’estat També hi és molt important el transport fluvial És seu arquebisbal dels catòlics i dels vells catòlics Té universitat, fundada el 1636 Es formà entorn de l’antiga Traiectum , on els romans edificaren la fortalesa…
teoria de les figures retoricomusicals
Música
En la composició musical dels segles XVI-XVIII, manera enginyosa i bella de subordinar la música al text.
Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical ornamentum musicae , la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música Per al compositor barroc, des de H Schütz fins a JS Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció fons inventionis Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el veïnatge de la…
Alboraia
La rambla i l’església d’Alboraia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, 3 km al N de la ciutat de València.
És situat a la plana alluvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia al S d’aquest barranc i per la platja del Magistre al N Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses que proveeixen diàriament el mercat de València i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 85% pels…
Sant Martí de Ginestar
Art romànic
Situació Vestigis de l’antiga església parroquial, ara convertida en magatzem ECSA - J Colomé Aquesta església fou l’antic temple parroquial Ara, desafectada i convertida en un magatzem, és situada dins el nucli de la població Mapa 32-18 471 Situació 31TCF012463 La vila de Ginestar és situada a la riba esquerra de l’Ebre, davant mateix de Miravet Hi passa la carretera C-230 Història Es coneix ben poc d’aquesta església, que va pertànyer a l’orde del Temple i després a l’orde de l’Hospital, dins la batllia o comanda de Miravet Els primers esments segurs del lloc de Ginestar són del final del…
Lluís Bonifaç i Massó
Escultura
Pintura
Escultor.
Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina