Resultats de la cerca

Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna

La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat, que hom suposa que el pa corrent als sectors rurals i…

A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes precises d’…

Els gravàmens més habituals són el cens, la hipoteca i la servitud

Calia que, a més de no existir l’hereu, no hi hagués esperança que existís

Sol dir-se de les herències quan els cohereus no han efectuat la partició