Resultats de la cerca

De molt jove es relacionà amb cercles esquerrans Familiaritzat amb les doctrines anarquistes, collaborà en publicacions d’aquesta ideologia i a la Primera Guerra Mundial fou empresonat pel seu pacifisme La seva producció literària està molt lligada a la seva activitat política Així, a la novella Ascona 1905 satiritza el naturisme de la seva època, i a Judas exposa un moviment revolucionari en forma de tragèdia El drama Staatsräson ‘Raó d’estat’, 1928 és inspirat en el procés de Sacco i Vanzetti És autor també de nombrosos pamflets i assaigs El 1933 fou internat al camp de concentració d’…

La seva família fugí davant l’avenç de les tropes russes i posteriorment 1947 s’establí a Munic Fotògraf professional des del 1951 per a l’agència Keystone, el 1956 s’incorporà a l' Associated Press AP Cobrí sobretot conflictes bèllics i les imatges que capturà causaren un gran impacte internacional El 1960 fou enviat a la guerra del Congo 1960, després anà a Algèria i el 1962 fou destinat al Vietnam, on passà els anys de la guerra i féu moltes de les seves fotografies més famoses, entre les quals cal esmentar-ne diverses de civils sota els efectes de la guerra que li valgueren el premi…

Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina El barber de Sevilla , a l’Òpera de Brunsvic El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit La flauta màgica Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R Strauss i en…

Fill de la noble prussiana Helen Grund i l’assagista d’origen jueu Franz Hessel, la seva mare inspirà a l’escriptor Henri-Pierre Roché la protagonista de la novella Jules et Jim , portada al cinema per François Truffaut 1962 Establert el 1924 a França amb els seus pares, l’any 1937 ingressà a l’École Normale Superieure i el 1939 es naturalitzà francès Mobilitzat, rebutjà el règim de Vichy i fugí a la Gran Bretanya, on esdevingué un estret collaborador de Charles De Gaulle Tornà a França clandestinament i organitzà els combatents de la Resistència Capturat el 1944 per la Gestapo i deportat a…

La seva família, d’origen jueu, emigrà a Barcelona el 1933 quan Hitler pujà al poder Posteriorment, en esclatar la Guerra Civil Espanyola 1936, passà a l’Uruguai, i finalment als EUA 1947, on es graduà a la Universitat de Harvard el 1951 i es doctorà el 1955 El 1957 s’incorporà a la Facultat d’Entomologia de la Universitat de Cornell, on l’any 1964 cofundà el Departament de Neurobiologia i Conducta, en el qual desenvolupà tota la seva carrera científica Fou un dels precursors de l’ecologia química a partir d’estudis amb insectes i aràcnids i seva utilització de substàncies químiques -tant…

Inicià la seva activitat els anys seixanta, en un moment històric clau en la història de l’Alemanya de la postguerra Es traslladà a Frankfurt, on fou professor a la universitat i on exercí de dissenyador gràfic per a grans companyies La seva particularitat creativa ha estat la de fusionar elements emblemàtics de la cultura occidental del consum amb imatges de crítica al sistema, tot elaborant una teoria visual sobre la diferència entre rebre i consumir una imatge A la base, hi ha una repetició indefinida de petites imatges que arriben a formar-ne una de gran Pel febrer del 2009 presentà una…

Arran del creixent antisemitisme a Alemanya, el 1933 fugí a França, on estudià a la Universitat de la Sorbona El 1941 passà als EUA i el 1944 es doctorà a la Universitat de Columbia Fou professor de la Universitat de Nova York i en 1974-75 fou president de ldAmerican Sociological Association Format en un ambient on predomina el funcionalisme estructural féu una crítica original a la noció de funció A The Functions of Social Conflict 1956 es distancia del model de l’harmonia i l’equilibri, que considera inadequat, i intenta comprendre els problemes polítics i socials actuals amb una concepció…

Fill del baix ucraïnès Alexander Kipnis , estudià a l’Escola de Música de Westport 1941-48 i es diplomà a la Universitat de Harvard l’any 1952 Destacà com a intèrpret de clavecí, forte-piano i piano Compaginà aquesta activitat amb la crítica musical i la direcció d’una cadena radiofònica de Nova York Debutà en un concert radiofònic el 1959, i fins el 1962 no feu la seva primera aparició pública A partir de llavors inicià una carrera de gran projecció internacional, amb gires per Europa, l’Amèrica del Sud, Israel i Austràlia Fou professor a Tanglewood en 1964-67 i a la Universitat de Fairfield…

Treballà en l’àmbit del càlcul de variacions, de la teoria de funcions de variable complexa, en òptica geomètrica construí aparells de projecció, mecànica i termodinàmica formulà el principi de Carathéodory Fou pioner de l’axiomatització de la teoria de la mesura i de la teoria de camps, que considerà relacionada amb el càlcul diferencial en derivades parcials

Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…