Resultats de la cerca
Es mostren 4056 resultats
Bernat Serra
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Imperio Argentina
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica espanyola Magdalena Nile del Río.
Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951
Torredembarra
Vista aèria de Torredembarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de l’esquerra del Gaià, situat a la costa, des del promontori dels Munts, a ponent, que és continuat per la platja de Torredembarra, d’arena fina, sense solució de continuïtat amb la de Creixell.
Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…
Ratolí domèstic
L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La coloració és molt…
Mare de Déu de la Misericòrdia (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clarà, al lloc de Moià, entorn seu sorgí la vila de Moià Des del moment de la seva consagració tingué la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat, i durant uns anys depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany El lloc de Moià és documentat des del 912, el castell de Clarà des del 916 i l’església és dedicada a Santa Maria i fou consagrada el 939, però ja existia en temps del comte Guifré, ja que aquest li feu una donació d’unes terres que al moment de la consagració es confirmaren Aquesta església era de fundació comtal, iniciada pel…
escola d’Olot

Arbres en flor, obra de Joaquim Vayreda (1892)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el…
Territori d’Empòrion (Castelló d’Empúries)
Mapa dels cadastres del territori emporità i de la situació dels hàbitats dels segles IV-VII J M Palet La fundació de la ciutat d’Empúries al final del segle II aC representà la construcció d’un cadastre a les terres alluvials més properes a la ciutat, entre els rius Ter i Fluvià L’articulació de les estructures urbanes amb els limites de la centuriació plasma que ciutat i territori foren planificats com un conjunt en aquest moment fundacional Els eixos majors, ben conservats en el cas dels decumani , documenten un mòdul de 20 actus i una orientació general de 15/16° W NG Les fonts literàries…
Es fa públic un atac a l’ambaixada de Corea del Nord de Madrid
El jutge José de la Mata fa pública la investigació sobre l’atac a l’ambaixada nord-coreana de Madrid el 22 de febrer, que s’havia mantingut en secret Poc després, el grup opositor nord-coreà Defensa Civil Cheollima es reivindica com a autor de l’atac, però nega que utilitzés la violència Els assaltants es van endur mòbils i material informàtic de l’ambaixada, amb una finalitat que no queda clara El grup, que també es fa anomenar Free Joseon, estaria relacionat amb el germanastre del president Kim Jong-un, Kim Jong-nam, exiliat i assassinat el 2017
instruments de percussió
Exemples d'instruments de percusió
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor (maces, baquetes, martells, mans, etc) i una superfície de tripa, metall o fusta.
Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de percussió més característics, no…
dret aeronàutic
Transports
Dret aeronàutic
Conjunt de normes que regulen la navegació aèria.
Aborda problemes complexos el trànsit per l’espai, combinant la llibertat de vol amb la seguretat dels estats, el transport de viatgers, mercaderies i correspondència, l’organització civil i militar d’aquest mitjà de comunicació i destrucció, les regles d’envol, vol i aterratge i els senyals característics dels aparells És un dret molt modern, que afronta la peculiaritat de l’objecte l’aparell, la seva mobilitat manca de rutes perceptibles i el mateix medi l’espai aeri, de control gairebé impossible Presenta una clara tendència a la internacionalització, bé que les normes sobre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina