Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Santa Eulàlia de Puig-oriol

Vista general del poble de Sant Eulàlia de Puig-oriol
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Lluçà
(Osona).
El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
Salvador Bofill
Música
Luthier català.
L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat
Estadi Municipal la Bòbila

Entrada a l'Estadi Municipal la Bòbila de Gavà
Arxiu B. Peso
Esport general
Estadi municipal d'esports de Gavà.
El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en la seva història
Sebastià Millans Rosich
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004
Camp de Tir Olímpic de Mollet
Esports de tir
Instal·lació esportiva de Mollet del Vallès dedicada al tir olímpic.
Dissenyat pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, fou inaugurat a l’abril del 1992 Es construí per albergar les proves de tir olímpic i les específiques de tir en la prova de pentatló modern als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 S’hi ha disputat el Campionat d’Espanya de clubs i de seleccions, la Copa President, el Campionat i la Copa de Catalunya, així com la Lliga Catalana per equips Disposa d’un polígon de tir de precisió, que forma part de les installacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i de quatre camps de tir al plat
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Koch
Música
Família d’organistes i orgueners alemanys actius al segle XVI.
Aconseguiren un gran prestigi en el seu temps i els orgues fabricats per ells, notables per la solidesa i les combinacions de registres, foren famosos a Saxònia, Bohèmia, Baviera, Moràvia i Polònia Paul Koch el Vell treballà a Zwickau Paul Koch el Jove fou organista a Zwickau i renovà l’orgue de Weiden Hans Koch fou organista a Freiberg, i Stephan Koch, a Viena Georg Koch el Vell renovà els orgues de Zeitz i Leipzig, i en construí d’altres a Taus i Brno Juntament amb el seu fill, Georg Koch el Jove, fabricà l’orgue de Waldenburg
Unió Excursionista de Catalunya de Mataró
Excursionisme
Club excursionista de Mataró, pertanyent a la Unió Excursionista de Catalunya.
Fundat el 1935, el 1936 organitzà uns campionats d’esquí i una acampada, activitat que no es reprengué fins el 1944 Ha donat molt de suport a l’especialitat, alpina de l’esquí de competició A més de les habituals seccions esportives, destaca l’afició per la fotografia i la música, a banda de les nombroses publicacions El 1985, amb motiu del seu cinquantenari, construí l’anomenat refugi Mataró a la vall de Gerber Entre els seus alpinistes figuren especialistes en l’escalada en roca com Toti Valés i de l’escalada en gel com Joan Amils
Tony Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina