Resultats de la cerca
Es mostren 3458 resultats
Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona
Societat creada el 1867 en funsionar-se les tres petites empreses que es constituïren per a construir la línia de Lleida a Reus i Tarragona.
Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879 Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España
Tramvia Metropolità de Barcelona, SA

Tramvia de la línia TramBesòs de la companyia Tramvia Metropolità de Barcelona
© CIC-Moià
Societat creada el 1999 per tal de construir i explotar la concessió de les línies de tramvia del Baix Llobregat i del Besòs de Barcelona.
La xarxa tramviària metropolitana disposa de 29,2 km de vies, 6 línies, 55 estacions i 37 combois completament adaptats El Trambaix circula pels municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat mentre que el Trambesòs ho fa per Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs La reintroducció del tramvia a l’àrea metropolitana barcelonina es desenvolupà en diferents fases La construcció de les dues xarxes comportà una inversió inicial de 431,3 milions d’euros, que s’…
Un nou sarcòfag cobreix el reactor nuclear de Txernòbil
Es colloca una nova coberta sarcòfag nuclear sobre el reactor nuclear de la central de Txernòbil Ucraïna, que evitarà la fuga de material radioactiu almenys durant els propers cent anys El 1986 l’explosió del reactor va provocar l’accident nuclear més greu de la història Milions de persones van ser afectades per la fuita radioactiva, i àmplies zones de Rússia, Bielorússia i Ucraïna van haver de ser evacuades Tot i que es va construir ràpidament una coberta, aviat es va demostrar inefectiva La construcció del nou sarcòfag, el finançament del qual ha anat a càrrec del…
làmina
Construcció i obres públiques
Element estructural de geometria bidimensional i corba, i de gruix petit.
La forma corba li atorga una gran resistència, la qual cosa fa possible la cobertura de grans espais o de grans llums amb una mínima quantitat de material Hom distingeix entre làmina de simple curvatura , si la incurvació s’esdevé solament en una direcció per exemple, tubs o semicilindres i làmina de doble curvatura , quan la incurvació existeix segons dues direccions perpendiculars per exemple, cúpules, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides Amb làmines de formigó armat ha estat possible de construir cobertes de gran envergadura o de gran interès arquitectònic, com ara el…
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les…
Miquel Pontic
Cristianisme
Bisbe de Girona (1686-99).
Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses…
Pere de Planella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a Barcelona 1371…
Henri Ciriani
Arquitectura
Arquitecte peruà, naturalitzat francès el 1976.
Després de construir més de 200 edificis d’habitatges i diversos equipaments per al govern peruà, el 1964 es traslladà a França, on desenvolupà una intensa activitat en el camp de l’habitatge social Amb el conjunt d’habitatges socials a Marne-la-Vallée 1975-80 adquirí el reconeixement internacional, així com amb els de Saint-Denis 1978-82, Evry 1981-86 o Lognes 1982-86 La seva obra reflecteix el vessant humanístic del moviment modern habitatges a Charcot 1987-91 i a Bercy 1991-94, ambdós a París, guarderia a Saint-Denis 1978-83, centre comunitari realitzat de Lognes 1986-87,…
encreuament
Construcció i obres públiques
Intersecció de dues o més vies públiques (carrers, camins, carreteres, autopistes, etc).
Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del trànsit i la…
barra de control
Física
Tecnologia
Dispositiu en forma de barra o de placa, el moviment del qual permet de modificar la reactivitat d’un reactor nuclear en absorbir més o menys els neutrons.
Segons la funció que compleixen hom distingeix les barres de compensació , que serveixen per a compensar grans variacions lentes de reactivitat les barres de regulació , que serveixen per a afinar la potència fins a assolir el valor desitjat i compensar les variacions ràpides de reactivitat de poca amplitud i les barres de seguretat, que permeten d’aturar el reactor en pocs segons, en cas d’emergència Els materials més emprats per a construir barres de control són el cadmi i el bor o aliatges d’aquests elements també poden ésser utilitzats el samari, l’europi, el gadolini i l’hafni En general…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina