Resultats de la cerca
Es mostren 2511 resultats
guarnició
Militar
Defensa que hom posa entorn del mànec dels sabres, les espases i les dagues, per preservar la mà dels cops del contrari.
apartador
Construcció i obres públiques
En una carretera molt estreta, eixamplament que, disposat de tros en tros, permet el pas dels vehicles que circulen en sentit contrari.
posició
Dret processal
Cadascuna de les assercions breus de fets pertanyents a una causa, que una de les parts formula demanant la resposta del contrari.
rodeta d’esperó

rodeta d'esperó
©
Heràldica
Moble que representa el disc de l’esperó, ordinàriament amb sis raigs (en cas contrari, cal indicar-ne el nombre) i perforat.
finta
Esport
Gest o moviment enganyador que un jugador fa amb la intenció de descol·locar el contrari que el marca i, així, poder avançar.
esgrima

Material i pista per a les tres armes d'esgrima
© Fototeca.cat
Esport
Art de jugar i manejar l’espasa, el sabre o altres armes blanques per tal de tocar el contrari sense ésser tocat.
Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint amb l’aparició…
La batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa , VLigli, 1707 PB / GC El triomf de les sublevacions dels territoris de la Corona d’Aragó, al llarg dels anys 1705 i 1706, no fou acompanyat d’uns resultats equiparables a la Corona de Castella Ans al contrari, el fracàs de l’intent aliat per a consolidar l’ocupació de Madrid a l’estiu del 1706 feu que l’arxiduc Carles d’Àustria es vera obligat a retirar-se cap a València Per aquest motiu, l’exèrcit borbònic concentrà els seus efectius a la zona fronterera entre Castella i Múrcia, d’una banda, i el País Valencià de l’altra Al llarg de l’hivern del 1706 es…
badia de Cochinos
Badia
Entrant de la costa sud de Cuba on tingué lloc una intervenció militar dels EUA (17 d’abril de 1961) encaminada a enderrocar el règim de Fidel Castro.
L’administració Eisenhower entrenà a la jungla de Petén a Guatemala i Nicaragua diversos mercenaris cubans exiliats la Central Intelligence Agency CIA fou l’organisme coordinador de l’acció En arribar John FKennedy a la presidència gener del 1961, consultà l’opinió dels experts El departament d’estat es mostrà contrari a la intervenció, mentre que la CIA i el Pentàgon en foren partidaris El desembarcament fou justificat amb l’anunci de la falsa notícia de l’arribada de 180 reactors soviètics a l’Havana La invasió no tingué l’ajuda aèria dels EUA per la negativa de Kennedy, que s’…
perxa
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el cardatge mecànic dels teixits.
Les primeres perxes consistien en un gran tambor, format per llistons guarnits amb cardots i dotat d’un ràpid moviment de rotació el teixit passava al voltant del tambor i la seva superfície restava apelfada A causa de la irregularitat dels cardots i de llur gran desgast, aquestes perxes foren substituïdes per les de tambor proveït en la seva perifèria d’una sèrie de petits cilindres, el nombre dels quals pot arribar a trenta-sis, guarnits amb una cinta proveïda de puntes inclinades d’acer, en el perxatge en sec, o de llautó, en el perxatge en moll El tambor gira sobre el seu eix…
serra de la Llena

La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina