Resultats de la cerca
Es mostren 6955 resultats
Albano Dante Fachín dimiteix com a líder de Podem Catalunya
El secretari general de Podem Catalunya, branca catalana de Podem, dimiteix el càrrec, decisió que justifica a causa de les interferències de la direcció estatal en l’estratègia de la formació de cara a les eleccions del 21 de desembre Al contrari de la cúpula que lidera Pablo Iglesias, que considera que Podem només pot arribar a acords amb Catalunya en Comú, Fachín creu que el moment "excepcional" requereix, per motius de radicalitat democràtica, estar obert a altres aliances, especialment amb la CUP, ERC i Procés Constituent Davant d’aquesta divergència, el Consell Ciutadà de Podem convoca…
Carme Forcadell surt de la presó d’Alcalá Meco
La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, surt en llibertat de la presó d’Alcalá Meco, on passa la nit anterior després de declarar al Tribunal Suprem davant del jutge Pablo Llarena Forcadell surt en règim de llibertat provisional gràcies al pagament de la fiança de 150000 euros que reclamava el jutge, quantitat recollida per la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium Cultural El dia 14, aquestes mateixes entitats abonen els 25000 euros de fiança per als també membres de la mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, els quals, després de declarar també el…
baronia de Taradell
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.
Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial…
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
hora
Astronomia
Temps del dia expressat en hores comptades des de la mitjanit o des del migdia i en fraccions d’hora.
Hom parla, en aquest sentit, d' hora sidèria, hora oficial, hora civil , etc, com a sinònims, respectivament, de temps sideri, temps oficial, temps civil , etc temps
mes solar mitjà
Astronomia
Interval de temps que resulta en no considerar les fraccions de dia corresponents a les durades exactes dels mesos solars.
El mes solar mitjà resulta, així, sempre de la mateixa durada
diürn | diürna
Zoologia
Dit de l’animal que desenvolupa una gran part de les seves activitats durant el dia, seguint un ritme circadiari.
Cable News Network
Emissora de televisió nord-americana que popularitzà el model d’informació contínua durant les vint-i-quatre hores del dia.
Fundada pel magnat de la comunicació Ted Turner, començà les emissions l’1 de juny de 1980 Entre els esdeveniments que la CNN ha cobert en directe, destaquen el segrest de Beirut del 1985 l’explosió de la nau espacial nord-americana Challenger el 1986 el “dilluns negre” de la borsa de Nova York a l’octubre del 1987 la revolta d’estudiants de la plaça de Tiananmen, a Pequín, el 1989, i la guerra del Golf Pèrsic, el 1991, en què fou l’única televisió amb periodistes que informaven des de la capital de l’Iraq, Bagdad El 1990 tenia cent cinquanta milions de televidents, repartits en setanta-cinc…
alifara
Berenada, especialment la servida a l’era el darrer dia de batre, en la qual prenen part tots els batedors.
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina