Resultats de la cerca

Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també contribucions…

Fou amic i admirador de JJoyce Les seves dues primeres novelles, Una vita 1892 i Senilità 1898, amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno 1923 Pòstumament hom publicà les novelles La novella del buon vecchio e della bella fanciulla 1929 i Corto viaggio sentimentale…

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…

Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals encarregà diverses…

Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482

La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni del segle…

Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…

Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli ,…