Resultats de la cerca

Influït per l’escultura clàssica, treballà preferentment el marbre És autor de la portalada de la Libreria Piccolomini, a la catedral de Siena 1504, i de l’altar major de l’església de Fontegiusta 1509-17 i de l’altar Marsili a l’església de San Martino 1522, també a Siena

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola…

L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

A Florència pintà una sèrie de frescs per a l’església de Sant'Egidio, ajudat per Piero della Francesca Treballà a Perusa del 1438 al 1454, i s’establí a Florència el 1455 La seva obra respon a la manera de l’escola florentina, com a la taula de Santa Lucia dei Magnoli ~1440 Uffizi, Florència, la predella de la qual és dispersa museus de Cambridge, Berlín i Washington, on es manifesta la influència de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra es caracteritza per la gran lluminositat, pel perfecte estudi de perspectiva i d’ambientació de paisatge i pel colorit suau Unes altres obres seves…

Fill de Niccolò Delli i germà del pintor conegut a Castella com a Nicolás Florentino , el qual, fins a la recent investigació d’A Condorelli, hi era identificat Gómez Moreno o bé era considerat fill seu Fiocco Actiu a Siena, abandonà aquesta ciutat el 1425, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, Sansone Delli, el 1427 era a Venècia i, després d’una curta estada a Florència, es traslladà a la península Ibèrica 1433, on, al servei de la cort de Castella, efectuà el retaule major —però no el fresc que el corona— de la catedral vella de Salamanca Es traslladà a Florència el 1446, el…

És una manifestació del retrat abans de la independència d’aquest gènere artístic

Visqué una vida aventurera i s’adherí a les idees revolucionàries franceses Caiguda la república veneciana, tornà a Itàlia, d’on hagué de fugir davant la invasió austrorussa Havent tornat a Milà, fou membre del cos legislatiu de la república italiana 1802 Escriví rimes polítiques i patriòtiques, com Le ombre napolitane , evocació dels màrtirs del 1799 Excellí, però, com a autor tràgic amb obres d’esquema influït per Alfieri, amb alguns ecos shakespearians Mastino I della Scala, I coloni di Candia, Agripina, Ginevra di Scozia , etc

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

Es llicencià en lletres clàssiques a la Universitat de Pisa 1957, on estudià filologia comparativa amb TBolelli És catedràtic d’italià a Reading, Anglaterra, del 1975 ençà S'identifica especialment amb l’estructuralisme europeu, en la tradició que va de Saussure a AMartinet És autor de La linguistica strutturale 1966, The Italian Language Today amb ALLepschy, 1977, Saggi di linguistica italiana 1978, Intorno a Saussure 1979, Nuovi saggi di linguistica italiana 1989, Sulla linguistica moderna 1989 i La linguistica del Novecento 1992 També edità A History of…