Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
Consell Insular de Menorca
Consell insular de l’illa de Menorca.
Ha estat presidit, successivament per Francesc Tutzó i Bennàsar 1979-83, de la Unión de Centro Democrático Tirso Pons i Pons 1983-87 i 1987-91, del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE Albert Moragues i Gomila 1991, del PSIB Joan Huguet i Rotger 1991-95, del Partido Popular PP Cristòfol Triay i Humbert 1995-99, del PSIB Joana Barceló i Martí 1999-2008, del PSIB i Marc Pons i Pons 2008-11, del PSIB Santiago Tadeo 2011-15, del PP Maite Salord i Ripoll 2015-17, de Més pes Menorca i Susana Mora i Humbert 2017-23, del PSIB Des del 2023 és president Adolf Vilafranca i Florit, del PP És…
Moviment de Defensa de la Terra
Política
Organització política creada el 1984.
Propugnava la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme De caràcter assembleari, el 1987 s’hi produí una escissió del sector provinent del PSAN Els anys noranta entrà en una fase d’hibernació per a impulsar l’Assemblea d’Unitat Popular Reprengué l’activitat a l’inici del segle XXI El 2014, amb l’entrada d’exmilitants de Maulets i altres membres de l’esquerra independentista, s’autodissolgué i es refundà com a Poble Lliure Des d’aleshores collabora estretament amb la CUP, a la qual ha cedit la representació electoral llevat de les eleccions al Congrés dels …
Paul Painlevé
Història
Matemàtiques
Matemàtic i polític francès.
Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia…
Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer
Història
Polític.
Fill de Gómez Suárez de Figueroa i de lady Jane Dormer Segon duc de Feria títol que heretà el 1571 en morir el seu pare i marquès de Villalba, ocupà càrrecs a Itàlia Nomenat lloctinent de Catalunya per Felip II de Castella 1596, li fou renovat el càrrec per Felip III Durant el seu mandat se celebrà la cort de Barcelona del 1599 Arran de les modificacions arbitràries de les constitucions que s’hi havien aprovat, els diputats catalans protestaren, fet pel qual el duc de Feria els féu empresonar El govern de Madrid, instat —i subornat— pels consellers de Barcelona, rectificà i…
Germán Gamazo y Calvo
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…
Melilla
Municipi
Municipi i ciutat autònoma del N d’Àfrica; juntament amb Ceuta, una de les dues places de sobirania espanyola a la costa del Marroc.
Té uns 12 km 2 d’extensió És situada en una badia entre els caps Tres Forcas i Agua, i una franja neutral de 500 m d’amplada la separa de l’estat del Marroc per la part continental El nucli primitiu era un illot-fortalesa que domina la plana on s’aixeca la ciutat moderna La població és en gran majoria d’origen espanyol, i l’única minoria important és la musulmana el 15% És una plaça militar amb funcions econòmiques limitades a les necessitats de la població L’antiga Rusaddir fou una colònia fenícia i cartaginesa des del segle VI aC Conquerida pels vàndals 430 i pels àrabs segle VIII, es…
parlamentarisme
Política
Dret constitucional
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder.
És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el…
Vint-i-tres de febrer
Militar
Denominació amb què hom coneix la rebel·lió militar que tingué lloc a l’Estat espanyol el 23 de febrer de 1981.
Per bé que la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país es palesà ocasionalment des del 1977, i àdhuc hom havia desarticulat temptatives colpistes concretes “operació Galàxia”, novembre del 1978, sembla que fou al començament del 1980 quan s’inicià el procés conspiratiu que, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero…
Xile 2017
Estat
Trobada de Michelle Bachelet esquerra amb el president electe de Xile, Sebastián Piñera dreta © Direcció de prensa Presidencia de la República de Chile La presidenta Michelle Bachelet va tancar el darrer any de mandat amb la defensa del seu llegat de reformes, entre les quals cal incloure la de l’educació, la fiscal i la laboral Però aquesta opinió no va ser compartida per l’oposició de dreta ni per alguns sectors de la seva coalició de centreesquerra, i tampoc pels grups polítics i socials de l’oposició d’esquerres, que van combatre les reformes de Bachelet perquè les consideraven…
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan
© AVUI
Història
Polític.
Milità en el CADCI, com a secretari de propaganda, i fou un dels fundadors dels setmanaris nacionalistes Abrandament 1917 i L’Intransigent 1919 Membre, des de l’inici, de la Federació Democràtica Nacionalista 1919 de Francesc Macià i de la Joventut Nacionalista La Falç 1920, en crear-se l’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 n'esdevingué secretari general Fou elegit, per aquest partit, diputat al parlament espanyol 1931-33 i diputat al Parlament català 1932 Fou conseller de governació del desembre del 1931 fins al gener del 1933 Aquest darrer any se separà del partit i del govern per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina