Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
Timothy Franz Geithner
Política
Polític nord-americà.
Fill d’un funcionari d’afers estrangers, es graduà al Dartmouth College en Estudis Asiàtics i de Govern el 1983 El 1985 obtingué un Master en Economia Internacional i Estudis de l’Àsia Oriental a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies Després de treballar a Kissinger Associates assessoria d’afers estrangers fundada per l’antic secretari d’estat Henry Kissinger , el 1988 s’incorporà a la divisió internacional del departament del Tresor dels EUA, dins del qual ocupà diversos càrrecs fins a ser nomenat subsecretari d’afers internacionals 1998-2001 Del 2001 al 2003 fou director…
Eric S. Maskin

Eric S. Maskin
© Cliff Moore/National Science Foundation
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis econòmics…
Maxime A. Faget
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic nord-americà.
Graduat en enginyeria mecànica per la Louisiana State University, durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de submarins de la US Navy L’any 1946 començà a treballar en el programa espacial nord-americà com a investigador del Langley Research Center, a Hampton Virgínia L’any 1958 fou un dels 35 científics escollits per al Projecte Mercury per a desenvolupar el programa espacial nord-americà Faget féu contribucions decisives al disseny de les càpsules Mercury, com ara el perfil aerodinàmic punxegut, i no amb ales com suggerien la resta d’enginyers, i el recobriment amb materials aïllants per…
taula
taula modernista, dissenyada per Gaspar Homar i Mezquida
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers que unien petges en forma…
Pierre Cardin

Pierre Cardin
Terentiyeva (CC BY-SA 4.0)
Indumentària
Modista francès d’origen italià.
Treballà en diferents cases d’alta costura parisenca Dissenyà el vestuari del film de J Cocteau La Belle et la Bête 1946 i el 1950 obrí una casa de vestits de teatre El 1952 presentà la seva primera collecció d’alta costura Conreà el disseny de moda masculina des del 1957 i el prêt-à-porter des del 1959 Concedí llicències per a la creació seriada dels seus dissenys propis o els del seu equip, cosa que li permeté l’abast mundial en la difusió de les seves creacions i la formació d’un gran imperi comercial en el qual tenien cabuda el vestit, els complements, les joies i l’…
Joaquim Michavila i Asensi
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la…
Gagliano
Música
Família napolitana de constructors d’instruments de corda.
Alessandro Gagliano 1640-1730 fou el primer i més destacat membre d’una extensa família de lutiers activa fins a mitjan segle XIX i de la qual es coneixen quinze membres En les etiquetes s’anomena deixeble de Stradivari, però els seus violins no s’assemblen als d’aquest autor i són més propers als de Carlo Bergonzi, amb el qual, pel que sembla, és possible que coincidissin com a deixebles al taller de Stradivari El 1695 s’establí a Nàpols, la seva ciutat natal, on treballà fins el 1728 És considerat el més gran lutier de l’Escola Napolitana Alessandro donà als violins una personalitat…
número d’or

número d’or
Matemàtiques
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat…
Miquel Puig i Massana
Medicina
Cirurgià.
Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació extracorpòria i els…
Hugh Herr
Electrònica i informàtica
Bioenginyer nord-americà.
Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina