Resultats de la cerca
Es mostren 8075 resultats
Francesc Bauçà
Dret civil
Història del dret canònic
Doctor en dret civil i canònic.
Entrà a servir a l’exèrcit El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País
Pietro Bonfante
Dret
Dret romà
Jurista italià, especialista en dret romà.
És autor de Storia del diritto romano 1920 i d' Istituzioni di diritto romano 1896
servitud de pas
Dret civil català
Dret de pas regulat antigament en certs casos, com per exemple el camí de sagrament, que hom utilitzava per portar els auxilis espirituals a les cases o per treure’n els morts; la servitud de pas accessòria de la de séquia o rec, d’una amplada de 2 pams i mig de destre; la de pas amb animal de treball, que solia tenir una amplada de 5 pams: la de pas de parella de bous o de mules, de carro i de ramats, d’amplada variable.
El dret català actual no en conserva cap especialitat, com no sigui per la via del dret consuetudinari
quarta vidual
Dret civil català
Benefici que el dret successori català confereix al consort sobrevivent que amb els seus béns propis, units als que li puguin correspondre en l’herència del seu premort, resti mancada de mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació, segons la posició social de la família.
Consisteix en la quarta part de l’herència líquida del premort, que percep a títol d’usufructuari en cas d’existir fills comuns del matrimoni Perd tot dret a la quarta vidual el consort sobrevivent si contrau matrimoni abans de reclamar-la, si viu maritalment amb una altra persona i si abandona o negligeix greument els fills comuns menors d’edat
Reial Acadèmia Europea de Doctors
Corporació de dret públic que té per objecte la recerca en els diversos camps del saber i el seu foment en l’àmbit de la llengua catalana.
Té com a precedent l’Agrupació de Doctors matriculats de Catalunya, el qual després del Congrés de Doctors celebrat a Barcelona el 1915 es constituí definitivament al maig del 1919 En fou el primer degà president Àlvar Esquerdo El 1920 prengué el nom de Collegi de Doctors matriculats de Catalunya, i el 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera fou rebatejada com a Collegi de Doctors matriculats del Districte Universitari de Barcelona Durant la Segona República i la Guerra Civil menà una existència molt migrada Ressorgí l’any 1943 El 1989 fou sotmesa a una refundació, i fou reconeguda com a…
Ordenament de batalles
Historiografia catalana
Additament o glossa de l’usatge Batalla iudicata (Usatges de Barcelona, XXI), que la tradició atribueix al jurista Pere Albert, que havia estudiat dret a Bolonya i fou beneficiari d’una canongia a la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261.
Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren…
pignoració
Dret
Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i vendre-la o de qualsevol altra manera alienar-la vençut el terme.
Mentre en la hipoteca la cosa hipotecada roman en poder del deutor, en la pignoració la possessió de la cosa pignorada passa a poder del creditor La pignoració s’aplica generalment a les coses mobles Són requisits de la pignoració el deute i la cosa pignorada El deute ha d’ésser real i pot procedir de qualsevol obligació lícita Hom pot pignorar les coses mobles existents o futures, drets reals de superfície, porcions indivises d’una cosa, obligacions, etc El dret de pignoració es considera indivisible en atenció a la cosa pignorada i, en cas que la cosa pignorada sigui divisible…
sui et necessarii
Dret romà
Locució que vol dir ‘seus i necessaris’, aplicada en el dret romà als hereus de dret propi.
Aquests incloïen els fills del pater familias , els fills legítims o adoptius, la muller, etc, als quals corresponia, tant per testament com per abintestat, l’herència, la qual no podien renunciar si no era per un benefici d’abstenció que la llei pretorial preveia en certs casos