Resultats de la cerca
Es mostren 8083 resultats
jurisperit | jurisperita
Francesc Bauçà
Dret civil
Història del dret canònic
Doctor en dret civil i canònic.
Entrà a servir a l’exèrcit El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País
Pietro Bonfante
Dret
Dret romà
Jurista italià, especialista en dret romà.
És autor de Storia del diritto romano 1920 i d' Istituzioni di diritto romano 1896
Ordenament de batalles
Historiografia catalana
Additament o glossa de l’usatge Batalla iudicata (Usatges de Barcelona, XXI), que la tradició atribueix al jurista Pere Albert, que havia estudiat dret a Bolonya i fou beneficiari d’una canongia a la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261.
Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…
manutenència
Història del dret català
Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics, en forma definitiva i prenent per base lletres apostòliques, decrets dels ordinaris i altres títols canònics, o a proposta del qui tenia el dret del patronat, com també en forma provisòria a les resultes d’una resolució canònica.
Una constitució de les corts de Montsó del 1553 donà preferència a les presentacions fetes pels qui tinguessin dret de patronat tant si era un laic com un eclesiàstic, per damunt de les provisions fetes pels ordinaris
presumpció muciana
Dret català
Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada, era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.
En el dret civil català s’aplicava per tal de resoldre el problema de les titularitats dubtoses en el règim de separació de béns Suprimida el 1984 amb motiu de la reforma de la Compilació, en lloc seu s’establí una presumpció en benefici dels creditors, en cas de fallida o concurs de creditors d’un dels cònjuges