Resultats de la cerca
Es mostren 1510 resultats
Ramon de Riu-sec
Història
Noble, senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349 Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348 Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts 1348 El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València Tingué tres fills, que el sobrevisqueren…
Sophie Calle
Art
Artista francesa.
Utilitza diferents suports i tècniques, com fotografies i texts, installacions, llibres, objectes i pellícules La seva obra es caracteritza per la intrusió en la intimitat i la seva difusió pública, i s’aplega en diferents sèries, com Els dorments , en què retrata amics i coneguts mentre dormen, relacions de parella, etc la Suite veneciana , en què fotografia un home durant una estada a Venècia, d’incògnit El detectiu , un reportatge sobre ella encarregat a uns detectius Els cecs , recull de fotografies de persones cegues al costat de texts que expliquen com senten les coses L’…
Alexandre Olivar i Daydí

Alexandre Olivar
Facultat de Teologia de Catalunya
Cristianisme
Patròleg i liturgista.
Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’edició crítica…
Albert Serratosa i Palet

Albert Serratosa i Palet
© Servei de comunicació de l'IEC / Jordi Pareto
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins i urbanista.
Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual…
Costa d’Ivori 2009
Estat
El president Laurent Gbagbo i el primer ministre, Guillaume Soro, van decidir ajornar les eleccions generals, previstes per al 29 de novembre, perquè no s'havia enllestit el registre dels votants La consulta, fixada en els acords de pau, permetrà restablir l'ordre constitucional, trencat amb la revolta del 2002 que va provocar la divisió del país La decisió va ser criticada pel Govern francès, que manté un dispositiu militar al país En un pas més cap a la pacificació, els combatents de les Forces Noves FN, dirigides per Soro, es van desmobilitzar per integrar-se a l'exèrcit i van deixar el…
Guinea-Bissau 2016
Estat
Malgrat els acords de Conakry Guinea, signats a l’octubre, el país no va superar la crisi institucional que viu des de l’agost del 2015, quan el president del país, José Mário Vaz, es va enfrontar a la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC En aquella ocasió, Vaz va destituir el primer ministre, Domingos Simões Pereira, que va ser substituït per Baciro Djá, malvist pel PAIGC Després dels acords de Conakry, aconseguits amb la mediació del president de Guinea, Alpha Condé, Vaz va nomenar de nou un primer ministre rebutjat pel PAIGC, Umaro Sissoco…
Pau Porta i Bussoms

Pau Porta i Bussoms
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al…
,
linx
Mastologia
Nom de diversos mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, que tenen les orelles acabades en un ble de pèls rígids, la cua curta i dues premolars a la mandíbula superior i que atenyen de 45 a 80 cm d’alçada a la creu.
El linx pardina o ibèric L pardina és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara Habita a les muntanyes i als boscs de la península Ibèrica El linx boreal L lynx, que té les taques molt difuminades, és el fèlid més gros d’Europa, i habita al NE del continent El linx àrtic L canadiensis i el linx roig L rufus són endèmics de l’Amèrica del Nord L’any 2000 el linx ibèric entrà a la llista roja d’espècies amenaçades perquè de les 48 poblacions amb què comptava deu anys enrere, ja només en…
Josep Vergés i Fàbregas
Educació
Filosofia
Humanista, pedagog i traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul…
,
habilitat | habilitada
Militar
Dit de l’oficial encarregat de cobrar a tresoreria les quantitats assignades a un cos, un regiment, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina