Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Phillip Vallentine Tobias
Paleontologia
Paleoantropòleg sud-africà.
Graduat en medicina a la Universitat de Witwatersrand, des del 1951 fou professor a la Wits Medical School d’aquesta universitat, on es doctorà en medicina, genètica i paleoantropologia Amplià estudis als EUA i a la Gran Bretanya, però retornà a la Wits Medical School, on desenvolupà tota la seva trajectòria professional L’any 1959 succeí el seu mestre Raymond Dart en la càtedra d’anatomia El 1967 publicà la descripció de la mandíbula fòssil que Louis i Mary Leakey havien exhumat el 1959 a Olduvai , pertanyent a l’espècie actualment anomenada Australopithecus boiseii , informe…
Les auriscalpiàcies
Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre…
Els fenicopteriformes: flamencs
La imatge dels flamencs Phoenicopterus ruber aixecant el vol permet visualitzar alguns dels seus trets característics, principalment el color negre de sota les ales, que tant els caracteritza Xavier Ferrer L’ordre dels fenicopteriformes Phoenicopteriformes es confon a les terres catalanes amb l’única espècie present als estanys salats de l’Europa mediterrània el flamenc El flamenc és l’ocell d’aspecte més inusual que trobem a l’avifauna paleàrtica les potes i el coll són proporcionalment més llargs que en cap altra espècie, i els mantenen estirats en volar i s’hi…
Consideracions sobre la fauna de decàpodes marins
La Mediterrània era una mar pràcticament tancada, amb una única obertura a l’estret de Gibraltar que la comunicava amb l’oceà Atlàntic, fins que l’obertura del canal de Suez, a la darreria del segle XIX, va permetre comunicar-la amb la mar Roja Aquestes dues connexions, una natural i l’altra artificial, juntament amb les introduccions voluntàries i involuntàries produïdes pels humans, són les que permeten intercanvis faunístics entre la Mediterrània i les mars adjacents i avui dia també directament amb altres de més allunyades La variabilitat climàtica natural juntament amb la induïda per les…
conreu transgènic
Agronomia
Planta que conté gens que s’han inserit de forma artificial i no a través d’un procés de polinització.
La seqüència de gens inserida artificialment anomenat transgèn pot procedir d’individus de la mateixa espècie o d’una altra, com per exemple en el cas del blat de moro Bt Un altre conreu transgènic és la soja tolerant a l’herbicida glifosat
diapausa
Biologia
Període d’interrupció del desenvolupament i l’activitat fisiològica embrionaris o postembrionaris característics de nombroses espècies d’insectes.
Les diapauses coincideixen amb moments d’acció desfavorable dels factors externs, com és ara l’augment o la disminució de la temperatura, una alimentació no apropiada, etc Certes diapauses són de natura hereditària i formen part del cicle ontogènic de l’espècie
subsumir
Lògica
Considerar un individu com a comprès en una espècie o una espècie com a compresa en un gènere, o bé considerar un fet com l’aplicació d’una llei.
manipulació genètica
Dret penal
Delicte consistent en la manipulació de gens humans de manera que s’alteri el genotip, amb finalitat diferent de l’eliminació o disminució de tares o malalties greus.
Perquè aquesta manipulació sigui constitutiva de delicte s’ha d’efectuar mitjançant la producció d’armes biològiques o exterminadores de l’espècie humana, la fecundació d’òvuls humans amb qualsevol finalitat diferent de la procreació humana i la creació d’éssers humans idèntics per clonació
ècmea fasciada
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, compacta, de fulles amples i coriàcies, verdes i blanques i amb bandes argentades.
Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna
parc nacional de Monfragüe

Sector del parc nacional de Monfragüe
© Jaime Cerezo / Fotolia.com
Espai natural
Zona de la província de Càceres, Extremadura, de 17 852 ha d’extensió, envoltada per dues serres entre les quals passa el Tajo.
És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina