Creixement típic de dos exemplars d’Auriscalpium vulgare, damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig (Pinus sylvestris). Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes.
Manuel Tabarés / SCM.
Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu (més o menys excèntric) i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics. L’estructura és dimítica. Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o el·líptiques, hialines o poc acolorides, amiloides. L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare, que apareix sobre pinyes de pi, amb preferència de pi roig (Pinus sylvestris), enterrades i més o menys descompostes. Presenta un barret (d’1 a 2 cm) circular o reniforme, i un peu (5-8 × 0,1-0,2 cm) prim, d’inserció lateral, hirsut, més ample vers la base. L’himeni cobreix agulles relativament robustes, de color bru violaci. Hom inclou també aquí el gènere Lentinellus, l’espècie més coneguda del qual és L. omphalodes, amb barret deprimit a la part central o umbilicat, (1,5-3,5 cm), de consistència elàstica i color bru ocraci clar, i peu central o excèntric. El caràcter més típic són les làmines, blanquinoses, d’aresta clarament serrada. Aquest bolet apareix a la tardor, generalment sobre residus enterrats de fusta, tant de coníferes com de caducifolis, preferentment en boscos tèrmics.