Resultats de la cerca

Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els teixits àcid pirúvic i es…

Tenen com a fórmula esquemàtica Molts composts esteroides són deguts a l’existència de formes estereoisòmeres, a la presència eventual de dobles enllaços insaturats i a la introducció de distints substituents en els grups R 1 , R 2 , R 3 així, en el cas dels esteroides naturals, els substituents en R 1 i R 2 són sempre grups metílics, i en el cas de l’estrofantidina i l’aldosterona, R 1 i R 2 són grups aldehídics El nucli esteroide és format pels tres cicles del ciclohexà A, B, C i un cicle de ciclopentà D Els sistemes del ciclohexà adopten la forma més estable de cadira En…

Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—CH=CH n —B són anomenades sèries vinílogues , i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues

És considerat com una de les màquines simples i permet d’elevar un cos de pes P amb una força F molt més petita que P Si hom desestima el fregament entre el cos i el pla inclinat, la força F necessària per a elevar el cos és donada per la fórmula F = P sin a

La seva fórmula és CH 3 CH 2 10 CH 3 Es presenta com un líquid incolor d’aspecte oliós El seu punt de fusió es troba a −9ºC i el d’ebullició, a 216ºC És altament inflamable i reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza com a dissolvent i en l’extracció d’urani i plutoni

v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu

Tot i que fou rebutjada pel teatre grec, aquesta barreja es troba ocasionalment en la mateixa tragèdia hellènica en canvi, Roma acceptà aquesta fórmula Durant el Renaixement, a Itàlia originà una apassionant polèmica Més tard, tant Shakespeare com Lope de Vega en feren un dels punts clau de llur renovació teatral, assumida també pel teatre romàntic

Els més ben coneguts són l’heptafluorotantalatV TaF 7 2 - , que és preparat com a intermedi en l’obtenció del metall, i, entre els isopolianions, els corresponents a la fórmula general H n Ta 6 O 1 9 8 - n - , que hom obté per fusió alcalina de l’òxid de tàntalV i posterior dissolució en aigua

Hom utilitza aquest factor quan no és possible de pesar directament l’element que hom vol analitzar, sinó que es precipita i es pesa combinat amb un altre compost Hom calcula el pes de l’element segons la fórmula pes de l’element = pes de la mostra precipitada x factor gravimètric Els factors gravimètrics es troben tabulats

Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats