Resultats de la cerca

Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València

Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano 1821 D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona

Partidari de la independència de Bèlgica respecte al regne dels Països Baixos, prengué part en la revolució del 1830 i fou membre del govern provisional belga 1831 Governador d’Anvers i ministre de l’interior 1832-34 i d’obres públiques 1840-41, fou cap del partit liberal i del govern 1847-52 i 1857-68

Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43

Com a ambaixador del seu país a Madrid 1833-39, intervingué en la vida política espanyola a favor dels liberals, als quals prestà suport en la lluita contra els carlins Fou governador d’Irlanda 1847-52 i ministre d’afers estrangers 1853-58, durant la guerra de Crimea i en d’altres ocasions 1865-66 i 1868-70

Governador d’al-Ḥijāz durant el califat del seu antecessor, un cop califa es negà a continuar les guerres d’expansió de l’islam A l’interior, intentà de resoldre el desequilibri econòmic que suposava la diversitat d’imposts deguts per musulmans i no musulmans i portà a terme diverses i impopulars reformes fiscals El succeí Yazīd II

Serví els ducs d’Este de Mòdena, fou ambaixador a Madrid i després governador de Garfagnana De la seva obra cal destacar les Rime 1613-17, les Poesie liriche 1627-48 i una tragèdia L’isola d’Alcina , a més del seu epistolari, útil testimoni de l’època La seva poesia s’acosta a la tradició horaciana

Cap de les forces britàniques al Canadà des del 1758, acabà la conquesta d’aquest país amb la presa de Louisbourg 1758 i de Montreal 1760 Posteriorment fou governador general del Canadà i, havent retornat a la Gran Bretanya el 1763, comandant en cap de l’exèrcit El 1776 li fou concedit el títol de baró