Resultats de la cerca

El seu treball s’ocupa de qüestions relacionades amb el temps biològic, històric, psicològic, verbal, etc, però des d’una pretesa absència de l’autor en el sentit convencional Li interessen els processos de treball més que les formalitzacions concretes En aquests processos, estableix connexions amb altres artistes, diferents espais, diversitat que incorpora la pluralitat de referents geogràfics, històrics o culturals Habitualment escriu texts crítics sobre teatre i dansa, aspecte que incorpora a la seva obra, especialment sobre el flamenc, del qual ha fet una vertadera tasca d’…

Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha  Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot,  L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas…

Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal considerar que…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La…

Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari  1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana  i La Paraula Cristiana És autor de treballs…

Conreu de cereals, vinya i bleda-rave Bestiar de llana Indústria alimentària i de mobles Conserva l’església de Santa María la Real segle XV, de tres naus, amb capelles rectangulars i creuer, i un claustre important, d’estil gòtic florit segle XVI, amb ornamentació plateresca És el panteó dels reis i prínceps de Lleó i de Navarra A l’edat mitjana, la població fou seu d’esdeveniments històrics importants Pere I de Castella hi derrotà el seu germanastre Enric II de Trastàmara 1367 Anys més tard 1451, Carles d’Aragó, príncep de Viana, hi celebrà una entrevista per negociar amb Joan…

És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…

Vida i obra Ingressà al Seminari de Tarragona el 1926 i s’inicià ben aviat en la recerca i divulgació històrica, en especial en temes d’art religiós medieval i modern Collaborà assíduament en les publicacions periòdiques de la ciutat de Tarragona La Cruz , 1926-36 i Boletín arqueológico , 1936 i de la Conca de Barberà Aires de la Conca , 1928-36 i Vimbodí , 1933-34 Capdevila explicà la seva ideologia política propera a la Lliga Regionalista en articles d’opinió en diaris reusencs i tarragonins Entre les seves obres destaquen El monestir de Poblet Notes històriques i…

El 1725 ingressà als caputxins i adoptà el nom de religió de Gaietà de Mallorca Fou destinat a València i a Terol Consagrat als estudis històrics, destaquen les aportacions que feu per a l’estudi de la història de Mallorca i d’Eivissa, a més de diferents estudis marians Traduí al castellà l’obra de Ramon Llull Desconhort Entre les seves obres sobresurten Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen Nuestra Sra llamada vulgarmente de Loseta 1746, Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza 1751, Antiglorias de Mallorca inèdita,…

Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven…