Resultats de la cerca

En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec

En formen part al voltant de 800 individus, que parlen la llengua jaminawá, pertanyent a la família de les llengües pano Originaris de la zona del naixement del riu peruà Yurua, es desplaçaren per la part alta del riu Purus, tant en territori peruà com brasiler, i dels seus tributaris a Bolívia Al segle XIX, amb l'explotació del cautxú pràcticament foren extingits

L’historiador Nithard en conservà el text en el seu prototip llatí i en les versions produïdes en romanç i en alt alemany, que són un dels més antics monuments d’aquestes llengües Lluís pronuncià la fórmula en romanç perquè fos comprès pels homes de Carles el Calb, el qual ho féu en alt alemany perquè l’entenguessin els del seu germà

Fou amic i ministre del soldà de Herāt, Ḥusayn Bāyqāra, també erudit Perfeccionà el txagatai i féu un estudi comparatiu de les llengües persa i txagatai Muḥākamat al-lu×ġatayn És autor d’una biografia de poetes titulada Maǧālis al nafā'is i de diverses poesies, seguint els models de la poesia persa, llengua en la qual també escriví un divan

Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc

Entrà a l’orde dels predicadors després d’haver fet estudis de filosofia, teologia i llengües clàssiques Intervingué en política defensant la candidatura de Felip II de Castella com a rei de Portugal Cal esmentar, entre els seus escrits, De nobilitate civili et christiana 1542, De iustitia coelesti 1564, De regis institutione et disciplina 1572 i De vera sapientia 1578

Formà part de la primera ambaixada portuguesa que arribà a Axum i al país de Shoa, prop del negus David d’Etiòpia 1515-27 En publicà una relació Verdadeira informação das terras do Preste João das Índias 1540, que, traduïda a d’altres llengües, féu conèixer per primera vegada a Europa la geografia, la història i l’economia del país visitat

En el camp de les llengües orientals, publicà Die chrisliche Literatur des Orients 1911 i Geschichte der syrischen Literatur 1922 Creador de la litúrgia comparada Liturgie comparée , 1940, publicà també Die Messe im Morgenland 1906, Festbrevier und Kichenjahr der syrischen Jakobiten 1910, Vom geschichtlichen Werden der Literatur 1923, Nocturna Laus obra pòstuma, 1957 Dirigí durant molts anys la revista ‘Oriens Christianus’

Ingressà a l’orde dominicà a 14 anys Anà a Filipines 1618, on fou ordenat sacerdot 1620 aprengué les llengües tagala i xinesa i desenvolupà una tasca missionera activa El 1623 passà a les missions del Japó Denunciat, fou empresonat 1626 i cremat viu Beatificat pel papa Pius IX el 1867, hom en celebra la festa el 18 de juliol

La riquesa cultural d’Europa constitueix una de les seves característiques de marca, però difícilment pot quedar reflectida en aquest mapa, que indica l’origen dels ciutadans dels diversos estats que constitueixen la Unió Europea UE el 2004, amb dades procedents dels censos oficials elaborats el 2001 Les limitacions informatives són efecte de decisions polítiques que impedeixen tenir dades sobre els trets ètnics dels habitants de la UE, al contrari del que s’esdevé correntment als Estats Units d’Amèrica vegeu el mapa La diversitat cultural als Estats Units d'Amèrica , i són conseqüència també…